Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
batalla de Madrid
Història
Militar
Assalt de Madrid per part de les forces del general Franco i defensa per part de les republicanes durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
La batalla tingué tres fases l’atac des del S per la columna del general Varela 7-23 de novembre de 1936, l’assalt per l’W del 29 de novembre de 1936 al 16 de gener de 1937 i per l’E febrer-març del 1937 Aquesta darrera ofensiva donà lloc a les batalles del batalla del Jarama i la de Guadalajara
Francisco Javier Castaños y Aragorri
Francisco Javier Castaños y Aragorri en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític.
Duc de Bailèn i marquès de Portugalete Fill de José Felipe Castaños, fou educat a Barcelona i a Madrid Lluità a les ordres del duc de Crillon contra Anglaterra, principalment en la reconquesta de Menorca 1782 i en el setge de Gibraltar El 1793 lluità, com a coronel i a les ordres del general Pere Caro i Sureda, contra la República Francesa als Pirineus occidentals fins a la pau de Basilea el 1795, any que fou destinat a Madrid Assidu de la tertúlia de la comtessa de Benavente, Godoy l’exilià a Badajoz El 1802, ascendit a tinent coronel, fou nomenat governador del…
Enrique de Guzmán y Conchillos
Història
Militar
Política
Polític, diplomàtic i militar castellà.
Segon comte d’Olivares, succeí el seu pare Pedro de Guzmán y Zúñiga Acompanyà el futur Felip II a Anglaterra 1554 quan en fou concretat el casament amb la reina Maria I Participà en la batalla de Saint-Quentin 1557, i dos anys després féu una ambaixada a França per arranjar el casament de Felip II amb Isabel de França Ambaixador a Roma 1582-90, virrei de Sicília 1591-94 i de Nàpols 1595-99, es distingí per la seva política, fidel als dictats de la corona, la qual cosa li comportà serioses tensions amb el papat i amb la noblesa napolitana Tornà a Madrid 1599, i fou membre dels…
Alfonso Armada Comyn
Història
Militar
Militar castellà.
D’una família de tradició monàrquica, era marquès de Santa Cruz de Ribadulla A setze anys 1937, s’allistà voluntari a l’exèrcit franquista sublevat contra la Segona República Espanyola i durant la Guerra Civil Espanyola combaté als fronts de Terol, Madrid i València Capità a la División Azul , participà al costat de l’exèrcit nazi en el setge de Leningrad actualment Sant Petersburg en 1941-43 En tornar a l’Estat espanyol, el 1945 fou ascendit a comandant, i el 1959, a tinent coronel Exercí en escoles militars, i el 1954 fou designat instructor militar del príncep Joan Carles de…
Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz

Antonio Ramon Ricardos, quadre de Francisco Goya que està al Museo del Prado de Madrid
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Fill del tinent general Felipe Nicolás Ricardos, governador de Caracas, i de Leonor Carrillo de Albornoz y Antic, d’origen català Lluità a Itàlia 1744-48 En tornar a la península Ibèrica, estudià l’organització militar prussiana El 1764 fou enviat a Mèxic per reorganitzar l’exèrcit, malmès per la guerra dels Set Anys Fou ascendit a tinent general 1771 i dirigí una expedició a Algèria que fracassà Nomenat inspector de l’arma de cavalleria 1773, fou molestat per la inquisició per les seves idees innovadores Suspecte de simpaties pel partit del comte d’Aranda, Floridablanca el desterrà a…
Joan Josep d’Àustria

Joan Josep d’Àustria
© Fototeca.cat
Història
Militar
Polític i militar castellà.
Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona Fou…
Antonio Aranda Mata

Francisco Franco, durant la Guerra Civil Espanyola, al front d’Astúries, amb Dávila, Aranda i Ramón Franco
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnició militar d’Oviedo després d’haver fingit adhesió al govern durant els primers dies, se sumà a l’alçament i resistí els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les forces del general Franco Després fou cap del cos d’exèrcit de Galícia, capità general de València 1939 i, posteriorment, dirigí l’Escuela Superior de Guerra fins a la darreria del 1942 Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauració monàrquica, l’enfrontaren amb Franco, que el postergà i, per fi 1949 el passà a la reserva El 1976, el rei Joan…
Baltasar de Zúñiga-Guzmán y Sarmiento de Silva
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Segon marquès de Valero i primer duc d’Arión 1725 Fill segon del novè duc de Béjar Fou virrei de Sardenya 1704-06 al servei de Felip V, a favor del qual lluità durant la guerra de Successió Acabada aquesta, fou recompensat amb el càrrec de virrei de Nova Espanya 1716-22, des del qual impulsà la colonització de Texas 1720, urbanitzà la ciutat de Mèxic i reprimí la insurrecció dels indis de Nayarit 1722 Havent tornat a la península Ibèrica, fou president del Consell d’Índies
Agustín Muñoz Grandes
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67
José Moscardó Ituarte
Història
Militar
Militar castellà.
Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina