Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
basilisc
Militar
Peça d’artilleria emprada als segles XVI i XVII.
Usada especialment pels turcs en combats navals, desplaçà la bombarda Desaparegué a causa de la dificultat del seu maneig
bomba de plàstic
Militar
Explosiu constituït per una dissolució de nitroglicerina en polièsters o en nitrocel·lulosa.
Hom començà a emprar-la a partir de la Segona Guerra Mundial A causa del seu fàcil maneig, pràcticament exempt de perill, ha estat molt emprada pels moviments de resistència, sabotejadors, etc
metralladora

Metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament…
artificier | artificiera
Militar
Soldat o caporal especialment instruït per al maneig de munició i d’explosius en l’exèrcit.
A l’arma d’artilleria hi ha els artificiers preferents, que són sotsoficials
sapador | sapadora
Militar
Soldat del cos d’enginyers i, per extensió, tot el personal d’aquest cos, comandaments inclosos, dedicat a les especialitats de fortificació, vies de comunicació, maneig d’explosius, etc.
espasa

Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària les més…
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang,…