Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
espoleta
espoleta de doble efecte d’un projectil d’artilleria
Militar
Aparell de foc que hom acobla als projectils d’artilleria, els torpedes, les mines, les granades i les bombes per a inflamar-ne la càrrega i provocar-ne l’explosió.
Segons el seu principi d’actuació l’espoleta pot ésser de percussió , quan produeix el seu efecte en topar amb un obstacle, o de temps , quan fa esclatar el projectil en un punt determinat de la seva trajectòria o una càrrega fixa, en el moment previst, sense necessitat d’intervenció de cap força externa a l’artefacte, per mitjà d’un mecanisme graduable que funciona, generalment, segons els principis de les màquines de rellotgeria L' espoleta de doble efecte és la que pot actuar de qualsevol de les maneres descrites, i la d’efecte retardat , pròpia d’alguns tipus de projectil,…
bomba de formigó
Militar
Bomba en la qual se substitueix tota o part de la càrrega explosiva per formigó o algun altre material inert a fi d’augmentar l’energia mecànica de la bomba.
D’aquesta manera, l’objectiu és destruït o neutralitzat a partir de l’impacte La càrrega de formigó s’utilitza en bombes simples o en les guiades per làser Presenten la particularitat que poden destruir els objectius produint un nombre de baixes molt limitades Són idònies per a esmicolar antenes, installacions de radar i petits edificis
deflagració
Química
Militar
Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.
La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon
fusell
Diversos tipus de fusell (de dalt a baix): d’agulla, de metrallador i d’assalt
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…