Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
les Mallades
Militar
Antigues instal·lacions ramaderes del municipi de Bétera (Camp de Túria) reconvertides en instal·lacions militars des de mitjan segle XX.
saccomanno
Història
Militar
Cadascun del aventurers italians que constituïen una tropa mercenària al servei d’Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV.
Foren enviats el 1452 a Mallorca, sota el comandament del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, per reprimir la revolta dels Forans contra els ciutadans propietaris de les terres
capitania general de Mallorca
Militar
Demarcació militar, que comprenia el conjunt de les Illes Balears, que prengué, a mitjan segle XIX, el nom de la capitania general de Balears
.
Sorgí com a demarcació exclusivament militar a la fi de l’Antic Règim, el 1833, en separar dels capitans generals l’administració civil de les noves províncies
espingarda
espingarda
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan s XV i que hom emprà fins a la darreria del s XVI.
No introduïa cap novetat important en el mecanisme, però incorporava un encep de base plana, semblant al de les armes actuals, que permetia de recolzar l’espingarda a l’espatlla, en el moment de disparar, per tal d’aconseguir més bona punteria
batalla de Tannenberg
Història
Militar
Combat que tingué lloc al poble de Tannenberg, prop d’Osterode, a la Prússia oriental, els dies 26-29 d’agost de 1914, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, entre l’exèrcit alemany, dirigit pel general Hindenburg, i les tropes russes del general Samsonov.
Dos exèrcits russos havien envaït la Prússia Oriental per l’agost del 1914, i el primer d’aquests, comandat pel general PKRennenkampf, havia obtingut un èxit parcial a Gumbinnen, però no havia pogut mantenir-se en contacte amb el segon exèrcit comandat per Samsonov Hindenburg atacà i derrotà completament l’aïllat Samsonov prop d’Uzdowo, una mica al S de l’històric lloc de Tannenberg A mitjan setembre els russos ja havien estat expulsats de la Prússia Oriental
condottiere
Condottiere , dibuix de l’artista italià Leonardo da Vinci (1452-1519) representant aquest tipus de militar professional
© Corel Professional Photos
Militar
Als s. XIV-XVI, militar professional, capità d’un exèrcit mercenari, amb el qual es posava al servei d’un estat en canvi d’una retribució escalonada per a tots els membres de la seva companyia; tant el servei com la retribució eren estipulats en un pacte o condotta
entre ambdues parts.
Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc
capità general
Militar
A Espanya, grau suprem de la jerarquia militar, equivalent al mariscal francès o al mariscal de camp alemany.
A mitjan s XVI hom començà a designar amb aquest nom els graus superiors de la jerarquia militar de l’exèrcit reial, de la monarquia hispànica dels Àustria, els quals no sempre exercien el mateix tipus de funcions Designava el general en cap d’un exèrcit en el qual era representant del rei i podia, o no, ésser alhora el mestre de camp, és a dir, el responsable de la direcció militar Era nomenat en començar una campanya, i només temporalment —en el curs d’aquesta campanya— ostentava el càrrec A les zones frontereres, on l’estat de guerra era permanent, el càrrec adquirí…
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre…
espingarda
Militar
Arma portàtil de canó molt llarg amb l’ànima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint damasquinada i treballada amb incrustacions, emprada pels nord-africans fins a mitjan segle XX.
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…