Resultats de la cerca

També anomenat dividend de la pau, fou popularitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Entre el 1987 i el 1994, i per primera vegada en algunes dècades, les despeses militars mundials disminuïren a una taxa anual mitjana del 3,6%, fet que produí un teòric dividend de la pau acumulatiu de 935 000 milions de dòlars, 81 000 dels quals s’havien obtingut als països industrialitzats i 125 000 als països en via de desenvolupament Aquest estalvi, en principi, hauria hagut de suposar una reassignació de recursos del sector militar cap al sector civil Tanmateix, el…

Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust

En la seva forma més esquemàtica consistia en una perxa oscillatòria unida en un extrem per una corda a una fona, on era posat el projectil a l’altre extrem una corda sostenia una caixa plena de pedres, que actuava de contrapès La perxa s’estintolava en un travesser sostingut per cavallets En ésser baixada amb força i deixada lliure, el contrapès li donava l’impuls necessari perquè la fona expellís el projectil, generalment una pedra grossa

Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504 Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707 Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República 1931 El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el seu…

La part ofensiva era massissa, de forma piramidal o cúbica, muntada de manera que acabés en una punta en la qual convergien les arestes Les ferides que feia eren anomenades cairellades

Desenvolupat entre els hoplites, adoptà en els bacinets de l’edat mitjana formes i dispositius diferents Entre els orientals, el nassal és una barra corba d’acer fixada al casc amb un cargol Aquest sistema fou adoptat a Europa al s XVII