Resultats de la cerca

Inicià la carrera militar en el regne de Nàpols combaté per Venècia contra el duc de Milà Dues vegades passà al servei d’aquest darrer i tornà al de Venècia, on, definitivament el 1454, en fou nomenat capità general vitalici El seu renom motivà que Lluís XI de França i Carles el Temerari, duc de Borgonya, en sollicitessin, en va, els serveis El monument eqüestre que li féu Verrocchio a Venècia 1479-88 és una obra mestra de l’escultura renaixentista

Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Mariscal de camp de Lluís XIII Iniciada la Guerra dels Segadors 1640, participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reials En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d’Illa 1642 Ambaixador de la Generalitat a la cort francesa amb Martí Viladamor, l’acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster 1648, que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l’exercici de cap càrrec al Consell de Cent i a la Generalitat Participà en les lluites contra el…

Castlà de Montclar Fill i hereu de Pere de Tamarit i de Salbà cavaller que havia estat conseller en cap de la generalitat, els anys 1590-91 i 1592-93, i políticament malvist, fet que l’havia arruïnat, fou membre del Consell de Cent i, més tard 1638-41, membre del braç militar de la generalitat actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares com la Unión de Armas i protestà sorollosament contra les malvestats comeses per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell 1639 Sembla que el…

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual…

S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…

Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…

Fou constituït el 1844 per decret del govern González Bravo, i en fou confiada l’organització a Francisco Javier Girón, duc d’Ahumada, el qual la comandà fins el 1854 Dos anys després de la seva creació 1846, el capità Manuel Buceta protagonitzà un cop fallit, i el 1876, coordinat amb l’exèrcit, dugué a terme el cop d’estat que enderrocà la Primera República Des del 1929 és coneguda també com La Benemérita, en ser-li atorgada la Gran Creu de l’Orde Civil de Beneficència L’actuació de la guàrdia civil, centrada de primer en la lluita contra el bandolerisme, s’estengué aviat a la repressió dels…