Fou lloctinent de València (1631-35) i d’Aragó (1635-38). El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la. Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat (setge de Cambrils), arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota (26 de gener de 1641), que motivà la seva destitució. Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília (1644), on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi (1647). Morí poc després.