Resultats de la cerca

Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre…

En les modernes armes portàtils, la culata és la part posterior de la caixa de l’arma i serveix per a agafar-la o recolzar-la En les armes pesades, com els canons i els obusos, és el cos posterior que conté la recambra, la tanca, etc

És molt corrosiva, la qual cosa fa que el seu ús hagi estat restringit a armes d’ànima curta, com obusos o morters, en els quals interessa una gran velocitat inicial També és emprada, amb petites quantitats variables d’additius, com a propergol sòlid per a alguns coets de petites dimensions Fou descoberta per Nobel el 1888

El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions

La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…

Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s XV que hom…

La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…