Resultats de la cerca

Havent estat governador de la Marca Superior, comandà l’exèrcit andalusí enviat per Almansor contra el rebel berber Zīrī ibn ‘Atiyya victòria de Madiq al-Hayya, 998 i fou nomenat governador del Magreb, càrrec que tornà a ocupar el 999, després d’una curta estada a la península Ibèrica El 1003 participà en les ràtzies amírides a la frontera superior A la mort d’'Abd al-Raḥmān Sançol 1009 donà suport a les aspiracions de Muḥammad al-Mahdī d’ocupar el califat, enfront de Sulaymān al-Musta'īn Després d’ésser derrotat prop d’Alcalá de Henares 1009, contribuí a la victòria…

La victòria castellana permeté a Joan d’Àustria d’ocupar Brusselles i de reinstallar-se als Estats del Sud

Fou governador de Puerto Rico 1797, capità general de Yucatán 1799 i virrei de Nova Granada, càrrec que la proclamació d’independència li impedí d’ocupar S'establí a Panamà, des d’on intentà de recobrar el territori del virregnat, sense èxit, motiu pel qual dimití

Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi

Al servei de la monarquia hispànica, dirigí l’expedició contra Nova Orleans 1769 i, després del fracàs de l’expedició d’Alger 1775, fou capità general d’Andalusia 1776 i governador de Cadis fins que fou destituït per Floridablanca 1787 Formà part de la junta 1793 que deliberava sobre la Guerra Gran , i el 1794 fou nomenat cap de l’exèrcit que operava al Rosselló, però morí abans d’ocupar el càrrec

Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili

Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona

Fou tinent de governador militar i polític de Trinidad Cuba del 1797 al 1799 Capità general interí de València 1810-11, reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d’Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona 1810 davant les tropes franceses, que els permeté d’ocupar Tortosa Deixà actuar lliurement la Junta d’Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà, una Junta-Congrés El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona

En morir Alexandre el Gran esdevingué diàdoc Fou nomenat sàtrapa de Capadòcia i Paflagònia Fidel al regent Perdiccas, lluità contra Antípater, Cràter i Neoptòlem, que havien intentat de desposseir-lo de la regència, i els derrotà Mort Perdiccas i nomenat regent Antípater 321 aC, Èumenes fou atacat pels altres diàdocs i hagué de refugiar-se a Nora, que fou assetjada per Antígon, el qual, mort Antípater, abandonà el setge per atacar Polispercont, nou regent 318 aC, i ocupar el seu lloc Èumenes derrotà Antígon, però, traït per la seva tropa, fou assassinat per ell