Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
acadèmia militar
Militar
Institució docent superior dedicada a la formació dels oficials de les forces armades d’un estat.
Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya…
estat major
Militar
Cos d’oficials encarregats d’assessorar tècnicament els caps superiors de l’exèrcit, de distribuir les ordres i de vetllar per llur compliment.
Des del s XIX hi hagué un cos permanent d’estat major dedicat a aquesta funció Al voltant del 1930 s’anà imposant la tendència de permetre als oficials d’estat major procedents d’una arma i amb la deguda titulació de prestar servei en aquesta i en l’estat major Hom distingeix entre l' estat major combinat , compost per oficials de diversos països, i l' estat major conjunt , integrat per oficials dels tres exèrcits
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
quadre
Militar
Conjunt de caps, oficials, sergents i caporals d’una unitat militar.
regular
Militar
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols.
A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla
pavelló
Construcció i obres públiques
Militar
Cadascuna de les habitacions d’una caserna on s’allotgen els caps i oficials.
sala de banderes
Militar
Cambra de la caserna on són guardades les banderes o els estendards del cos.
És el lloc de reunió dels oficials i on ells compleixen certs arrests que els són impostos
brigadier | brigadiera
Militar
Denominació que rep el general de brigada en molts exèrcits.
Antigament, en l’exèrcit espanyol, tenia un grau, en el cos d’oficials generals, superior al de coronel i inferior al de mariscal de camp
sotsoficial | sotsoficiala
Militar
Membre del cos de l’exèrcit inferior al dels oficials i superior al de la tropa.
A l’exèrcit espanyol el cos de sotsoficials format pels graus de sotstinent, brigada i sergent, o els similars de l’armada fou creat el 1931 amb anterioritat els sotsoficials eren classe de tropa
escola de Saint-Cyr
Militar
Escola militar francesa fundada per Napoleó a Fontainebleau el 1803 i traslladada, el 1808, a Saint-Cyr, prop de Versalles (localitat anomenada avui Saint-Cyr-l’École), a uns edificis on s’havia allotjat l’escola per a noies nobles empobrides creada per Madame de Maincenon el 1686.
S'hi formaren nombroses promocions d’oficials d’infanteria i cavalleria, i més tard de blindats Destruïts els edificis de l’escola per bombardeigs aeris els anys 1940 i 1944, la institució École spéciale militaire de Saint-Cyr fou traslladada al camp de Coëtquidan Bretanya el 1946