Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Henri-Philippe-Omer Pétain
Henri-Philippe-Omer Pétain
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del Consell de govern…
Jean-François Darlan
Història
Militar
Política
Almirall i polític francès.
Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat
Maxime Weygand
Història
Militar
Militar francès.
Collaborador del mariscal Foch en la Primera Guerra Mundial, lluità a Polònia contra els russos 1920 Cap del centre d’alts estudis militars i de l’estat major, deixà el servei l’any 1935, però s’hi reincorporà en començar la Segona Guerra Mundial i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit francès Ministre de defensa del govern Pétain i governador militar d’Algèria 1941, fou empresonat pels alemanys 1942-45 És autor d’una Histoire de l’armée française 1938 i de les seves Mémoires 1953-57
Louis Hubert Gonzalve Lyautey
Història
Militar
Militar francès.
Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França
Charles De Gaulle

Charles De Gaulle (1967)
© Bundesregierung / Ludwig Wegmann
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres,…
Ferdinand Foch
Història
Militar
Militar francès.
El 1907 fou nomenat general i director de l’École Supérieure de Guerre En començar la Primera Guerra Mundial fou designat cap del novè exèrcit, deturà l’ofensiva alemanya del Marne a Saint-Gond i com a ajudant de Joffre defensà Jeper Cap dels exèrcits del nord 1915, dirigí les ofensives d’Artois Lluità a la batalla del Somme 1916, molt dura a causa de la caiguda de Joffre i de la seva Nomenat cap d’estat major per Pétain 1917 i generalíssim dels exèrcits aliats al front occidental març del 1918, amb la victòria del Marne ascendí a mariscal juliol Negocià l’armistici i en…
batalla de Verdun
batalla de Verdun El fort de Douamont, on hom ha construït un ossari commemoratiu
© Fototeca.cat
Militar
Conjunt d’operacions militars que tingueren lloc des del 21 de febrer fins al 16 de desembre de 1916, en el curs de la Primera Guerra Mundial, a la zona de Verdun i el riu Mosa.
L’ofensiva alemanya, plantejada per Erich von Falkenhayn com a batalla de desgast i destinada a minar la moral de l’enemic amb la conquesta d’una posició de fort valor simbòlic per a França, topà amb una resistència aferrissada de l’exèrcit francès, comandat per Philippe Pétain La batalla, la més llarga de tota la guerra 10 mesos es convertí en una guerra de trinxeres Al mes d’agost els francesos reprengueren la iniciativa, i al final d’any ja havien recuperat les posicions inicials Entre ambdós bàndols, hi moriren més de mig milió de soldats Esdevinguda un símbol patriòtic…