Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
pèndol balístic
Militar
Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte..
Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte
arnès blanc
Parts de què es compon l’arnès blanc: 1, bacinet; 2, gorgera; 3, cuirassa; 4, pansera; 5, faldatge; 6, escarselló; 7, espatllàs; 8, colzera; 9, amantbraç; 10, manyopa; 11, guantellet; 12, cuixot; 13 genollera; 14, gambera; 15, sabató (estàtua d’argent de sant Jordi, 1425, capella del palau de la Generalitat, Barcelona)
© Fototeca.cat
Militar
Expressió emprada a partir del s. XV per a designar l’armadura de ferro rígid o d’acer polit ( arnès
).
trinitrobenzè , 1,3,5-
Militar
Química
Nitroderivat aromàtic altament explosiu que hom obté a partir del 2,4,6-trinitrotoluè per eliminació del grup metil mitjançant un procés d’oxidació.
Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en acetona i benzè i insolubles en aigua, que es fonen a 121°C És emprat com a explosiu, i hom el designa correntment amb les sigles TNB
euromíssil
Militar
Nom donat popularment a les armes nuclears instal·lades a Europa per les forces de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia a partir del 1983.
La decisió, presa el 1979, de desplegar nous míssils Cruise i Pershing en alguns països de l’Aliança Atlàntica fou el punt de partida d’una crisi que provocà, als estats europeus afectats, especialment la RFA, la Gran Bretanya i Itàlia, una gran polèmica en l’opinió pública i àdhuc fortes tensions a l’interior de l’OTAN La política de distensió adoptada pel cap d’estat soviètic M Gorbačov, que es concretà en el rellançament de les negociacions sobre desarmament, conduí a la retirada dels euromíssils, especialment després de la signatura dels tractats INF sobre míssils nuclears d’abast mitjà…
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els…
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou…
bala pesant
Militar
En l’antiga artilleria naval, bala de canó esfèrica que hom omplia de plom a fi que, amb el pes, augmentés el seu poder perforador.
Fou usada a partir de la batalla de Trafalgar
toc de queda
Militar
Dret constitucional
Mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant determinades hores, especialment a la nit.
És una mesura de caràcter sobretot militar que es pren en situacions de guerra, de setge o d’aplicació de la llei marcial, però també s’empra en qualsevol altra situació en què les autoritats vulguin controlar o restringir l’activitat, sobretot nocturna Es declara i es manté vigent durant períodes d’excepcionalitat i de perill considerat greu tant per als individus com per al conjunt de la societat, com ara cops d’estat, desordres públics, catàstrofes o epidèmies, tot i que també en èpoques considerades normals pot aplicar-se a determinats collectius En català, a més de la denominació toc de…