Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
batalla d’Estremoz
Història
Militar
Combat, anomenat també d’Ameixial
, que tingué lloc el 1663, en el qual els exèrcits portuguesos, comandats pel comte Vila Flor, venceren els castellans, dirigits per Joan Josep d’Àustria.
Amb aquesta victòria, que comportà un cop molt dur a les aspiracions castellanes de mantenir la unitat peninsular, els portuguesos recuperaren les places d’Évora, Valdeflor i Castel-Lundoso
Francisco Manuel de Melo
Historiografia
Història
Militar
Historiador i militar portuguès.
Passà al servei de Felip IV de Castella 1629 Enviat als Països Baixos amb els terços portuguesos, participà en la batalla naval de les Dunes 1639, i el 1640 fou incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, que li confià la tasca de cronista de la guerra dels Segadors Assistí a la derrota castellana de Montjuïc gener del 1641 poc després, fou pres acusat de revoltar els portuguesos enrolats en l’exèrcit castellà Alliberat per manca de proves, fugí a Portugal i es posà al servei de Joan IV, el nou rei portuguès Anà a Londres a negociar el tractat angloportuguès…
batalla d’Alcazarquivir
Història
Militar
Combat lliurat el 1578 entre les tropes de Sebastià de Portugal —que havien anat en auxili del rei destronat del Marroc— i els insurrectes marroquins.
Esdevingué una gran desfeta per a Portugal, i hi perderen la vida el rei i un gran nombre de nobles portuguesos Significà el fracàs d’afermar al Marroc l’imperi africà
batalla de Brihuega
Militar
Acció militar de la Guerra de la Successió a les corones d’Espanya, esdevinguda a Brihuega (Guadalajara, Castella), el 9 de desembre de 1710.
En aquesta batalla, Felip V, amb les seves tropes castellanes, encerclà, a Brihuega, les forces aliades de Carles III, integrades per alemanys, portuguesos, catalans i holandesos i comandades per Stanhope Els felipistes atacaren diversos cops fins a obtenir-ne la rendició que es produí poc abans de l’arribada dels reforços aliats comandats per Stahrenberg Aquesta batalla, juntament amb la de Villaviciosa, afavorí molt el triomf de la causa filipista
Bernardo Sá da Bandeira
Història
Militar
Militar i polític portuguès.
Combaté les forces napoleòniques 1810 Entre el 1823 i el 1826 féu costat als liberals, però després anà al Brasil amb el rei Pere IV Participà en l’expedició contra els absolutistes portuguesos i fou governador de Porto 1832 Durant les lluites entre setembristes i constitucionalistes en el regnat de Maria II, ocupà diversos ministeris i del 1860 al 1865 fou president del consell de ministres Presidí el partit reformista, l’ala més radical del partit històric Suprimí l’esclavatge a les colònies portugueses
batalla de Toro

batalla de Toro Litografia de Francisco de Paula van Halen (vers 1850)
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori…
Joaquim d’Alòs i Bru
Història
Militar
Militar.
Fill d’Antoni d’Alòs i Rius, capità general de Mallorca, marquès d’Alòs, i membre d’una família destacada en diverses campanyes militars de l’exèrcit espanyol Inicià la seva carrera militar en la guerra amb Portugal, on fou capità del regiment d’infanteria d’Aragó Posteriorment marxà al Perú, on exercí com a coronel, sotsdirector de milícies i, l’any 1755, corregidor de Chaianta actualment Bolívia, aleshores jurisdicció del virregnat del Riu de la Plata Fou conegut per les elevades exaccions que imposà i pel dur tracte als indis, sobretot arran de l’aixecament de 1780 Fou capturat pels indis…
Arthur Colley Wellesley

Retrat del duc de Wellington, oli sobre tela de Thomas Lawrence (1815)
Història
Militar
Política
Militar i polític britànic.
Fill del primer comte de Mornington És més conegut com a duc de Wellington , títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i secretari del…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…