Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
tanca
Militar
Bloc d’acer que serveix per a obturar l’obertura posterior d’algunes peces d’artilleria, com ara els canons i els morters.
La tanca és constituïda, generalment, per un bloc prismàtic, anomenat falca , travessat transversalment per un forat del mateix diàmetre que l’ànima del canó els eixos d’ambdós coincideixen quan la tanca és oberta i la part no foradada del bloc obtura l’ànima en accionar-lo transversalment al canó tanca de falca o per mitjà d’un bloc proveït d’una rosca de filets de pas molt petit que és enroscat a la part posterior de la cambra on és collocat el projectil tanca de cargol
culata
Militar
Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.
En les modernes armes portàtils, la culata és la part posterior de la caixa de l’arma i serveix per a agafar-la o recolzar-la En les armes pesades, com els canons i els obusos, és el cos posterior que conté la recambra, la tanca, etc
culot
Militar
Part posterior del cartutx d’una arma de foc o d’un projectil ogival.
caixa
Militar
Peça, generalment de fusta, que sosté i subjecta el canó i els altres mecanismes i parts que componen una arma de foc portàtil.
Hom hi distingeix tres parts canya anterior, ranura i culata posterior
bombarda
Miniatura d’una bombarda del s XIV
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
José García Miranda
Militar
Política
Militar i polític.
Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo
Alexandre de Bournonville
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Bournonville, comte d’Hennin i baró de Caumont Fou creat príncep de Bournonville 1658 per Felip IV de Castella Prengué part en la batalla de Nördlingen i fou virrei de Navarra El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp Residí a Sicília 1677 i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya 1678-84, durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, posterior a la pau de Nimega, que aprofità per a construir fortificacions Esclatada novament la guerra 1684, resistí el setge de Girona posat pels francesos
segona línia
Militar
Sèrie de paratges on es preveu la possibilitat d’una acció bèl·lica posterior a la que ocorre en la primera línia.
batalla de Lepant
Història
Militar
Combat naval que s’esdevingué el 7 d’octubre de 1571 al golf del mateix nom, suscitat per les potències integrants de la Lliga Santa contra Turquia, a causa de l’expansió d’aquesta per la Mediterrània oriental.
La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat, gràcies, en…
Nicolas Léonard Sadi Carnot
Física
Història
Militar
Físic francès, enginyer i oficial de l’armada, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’…