Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Charles Pichegru
Història
Militar
Militar francès.
Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos 1794 El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica Obligat a dimitir pel Directori 1796, fou detingut 1797 i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres 1798 El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat
batalla de Somosierra
Història
Militar
Batalla lliurada el 30 de novembre de 1808, en l’inici de la guerra contra Napoleó.
Les tropes espanyoles, que, comandades per Benito San Juan, havien pres posicions al coll de Somosierra per barrar la marxa de Napoleó cap a Madrid, foren batudes per les tropes franceses del general Senarmont La victòria dels francesos els deixà el pas franc a Madrid, on entraren el 2 de desembre
batalla de Quart
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al pla de Quart de Poblet (Horta), el 1094 (probablement el 25 d’octubre), entre les forces del Cid i l’exèrcit almoràvit manat pel cabdill Muḥammad.
El Cid fingí retirar-se a València després d’una incursió, però mentre els almoràvits el perseguien envià un altre sector de les seves forces contra el campament enemic, que fou pres juntament amb un important botí, el qual fou compartit per Alfons VI de Castella, que arribava en ajuda del Cid
Fabian Gottlieb von Bellingshausen
Geografia
Història
Militar
Almirall i explorador germanobàltic al servei de Rússia.
Després d’haver pres part en el viatge d’Adam Johann von Krusenstern 1803 al voltant del món, circumnavegà l’Antàrtida 1819-21, on fou el primer a descobrir terres al sud del cercle polar illa de Pere I i Terra d’Alexandre I, a la mar que duu el seu nom
Pedro de San Superano
Història
Militar
Militar de la Companyia Navarresa a Grècia.
Lloctinent del gascó Mahiot de Coquerel, intervingué en la conquesta del principat angeví d’Acaia i s’hi quedà com a vicari general més tard s’autotitulà príncep En 1389-90, aliat amb Venècia, intentà de recuperar les possessions que a Tebes i Atenes havia conquerit als catalans i que poc després li havia pres Nerio Acciaiuoli, el qual féu presoner el 1389
Segimon Morey i Andreu
Militar
Militar.
El 1807 ingressà a l’Escuela de Artillería, de Segòvia Lluità contra els francesos a Conca, a Cadis i a Portugal Pres, fou dut a França 1812, però pogué fugir a Londres Ascendit a coronel 1815, fou governador del castell de Roses 1832-39 i lluità contra els carlins Fou també governador d’Eivissa 1839-40 i cap del quarter general de l’exèrcit de Catalunya Es distingí en les bullangues de Barcelona i fou ascendit a general 1843 El 1857 es retirà a Mallorca
Joaquim Laguàrdia
Història
Militar
Militar.
Assolí el grau de coronel Per l’agost del 1825 intentà d’apoderar-se de Tortosa amb un grup de reialistes, fet que hom considera l’inici de la guerra dels Malcontents Fou empresonat, fugí agost del 1827 amb tretze subordinats, armats, i inicià una partida, juntament amb Joan Rebull i els franciscans Bernat Sirvent i Pau Orri, que controlà un quant temps el Priorat Derrotat per les forces lleials a Ferran VII a Cornudella de Montsant, fou pres i executat amb Magí Pallàs
Joan Tàrrega i Salvador
Història
Militar
Militar.
Amic de Joan Baptista Basset, collaborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III 1705 Aquest el féu marquès d’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge maig del 1714 tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725
Jean de Dieu Nicolas Soult
Història
Militar
Militar i polític francès.
Duc de Dalmàcia Prengué part en quasi totes les campanyes de Napoleó, però es distingí en les de la península Ibèrica, on, nomenat cap de l’exèrcit d’Andalusia 1810, després d’haver pres Sevilla 1809, passà a Extremadura per penetrar a Portugal, però fou derrotat per Wellington a Albuera 1811 Finalment fou nomenat cap de les tropes franceses a la Península 1813 Després de la caiguda definitiva de Napoleó i d’un curt exili 1816-19, fou ministre de guerra 1830-32, president del consell de ministres 1832, 1839, 1840-47 i mariscal general de França 1847
Joan Antoni de Llinars i Ortiz de Repiso
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842