Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
bombarder

Característiques dels principals bombarders
©
Militar
Dit de l’avió militar destinat al bombardeig, la càrrega del qual és constituïda principalment per bombes i míssils; sol anar proveït d’aparells electrònics per a confondre els dispositius de detecció enemics.
Ultra que radi d’acció, capacitat de càrrega, autonomia i sostre han d’ésser el més elevats possible, cal que el bombarder sigui capaç de volar a una gran velocitat per damunt de l’objectiu i de llançar les bombes amb precisió Hom classifica els bombarders en mitjans i estratègics , segons que el radi d’acció no arribi a 5000 km o que ultrapassi aquesta xifra malgrat tot, fins a la Segona Guerra Mundial hom feia la classificació atenent més la capacitat de bombes que no pas el radi d’acció, i, així, eren anomenats bombarders lleugers, mitjans i pesants El concepte de bombarder lleuger ha…
arnès de cama i de cuixa
Militar
Defenses de la cuixa, del genoll i de la cama.
Hom hi distingia tres elements principals el cuixot o cuixera , la genollera dita al s XIV cop i copa i la greva o gambera
José María de la Cruz Prieto
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Participà en els principals fets de la independència xilena Fou ministre de guerra i marina 1830 i 1841-42, governador de Valparaíso 1842 i intendent de Concepción 1848 Capitanejà la insurrecció del 1851, en què fou vençut
Exèrcit Roig
Militar
Nom donat a les forces militars soviètiques.
Creat al gener del 1918 pel Consell de Comissaris del Poble, fou organitzat per Trockij, i en foren els caps principals Tukhačevskij, Budennij, Žukov i Malinovskij Després de la Segona Guerra Mundial canvià el nom pel d' exèrcit soviètic
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar
Alfred Jodl
Història
Militar
General alemany.
Participà en la Primera Guerra Mundial com a artiller El 1939 fou nomenat cap major de la Wehrmacht, i fou un dels principals responsables de les campanyes d’aquesta El 1945, nomenat cap major del govern de Dönitz, signà la rendició alemanya Acusat de crims de guerra pel tribunal de Nuremberg, fou executat
Narcís Abrés
Història
Militar
Guerriller reialista.
Era carnisser a Cassà de la Selva quan participà a l’aixecament de 1822-23 Des de la primavera del 1827 fou un dels principals caps de la guerra dels malcontents al corregiment de Girona en una proclama del 1827 denuncià la complicitat de l’alt clergat i del consell d’estat en la rebellió Morí afusellat
Maximilien Sébastien Foy
Història
Militar
General i polític francès.
Participà en la invasió d’Espanya i de Portugal, cosa que li valgué el grau de general de divisió 1812 Intervingué en la batalla de Waterloo, i durant la restauració borbònica abandonà tota mena d’activitat militar Diputat, esdevingué un dels principals oradors del partit liberal i gaudí d’una gran popularitat Hom n'ha publicat els Discours 1826
batalla de Ravenna
Història
Militar
Batalla sostinguda entre l’exèrcit de Lluís XII de França, comandat per Gastó de Foix, germà de la reina de Catalunya-Aragó Germana de Foix, i reforçat amb elements alemanys i ferraresos, i l’exèrcit de la Santa Lliga, comandat pel virrei de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
.
Tingué lloc a Ravenna l’11 d’abril de 1512, i hi fou utilitzada per primera vegada l’artilleria campal Fou una victòria francesa, però Gastó de Foix hi trobà la mort, així com els principals caps de l’exèrcit derrotat —entre els quals molts catalans i napolitans— Hom ha dit que en total hi moriren uns 20 000 homes
Reinhard Heydrich
Història
Militar
Oficial alemany.
Membre de les SS des del 1931, el 1934 fou encarregat d’organitzar la Gestapo a Prússia Cap de tota la Gestapo i de la policia criminal, el 1941 fou nomenat protector del Reich a Bohèmia i Moràvia i esdevingué un dels principals executors del genocidi jueu a Europa Oriental Fou mort pels resistents txecs de Lidice, ciutat que fou arrasada en represàlia