Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
procés de Montjuïc
Militar
Denominació aplicada al procés militar que seguí l’atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs Ascheri,…
procés de Burgos
Militar
Nom amb què és conegut el consell de guerra celebrat a Burgos —capitania general de la VI regió militar espanyola, que engloba el País Basc— contra 16 persones, acusades de pertànyer a ETA i de la mort d’un inspector de policia, entre altres accions armades.
El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una defensa política…
desnuclearització
Militar
Política
Procés polític i estratègic internacional, tendent a la creació de zones on són prohibits la fabricació i l’emmagatzematge d’armes nuclears.
Els precedents d’aquesta proposta són el tractat de l’Antàrtic 1959 i el tractat de Tlatelolco 1967, els quals conceptuen l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina com a zones no aptes per a la realització de proves nuclears Al llarg dels anys cinquanta, hom presentà diverses temptatives per a constituir zones desnuclearitzades a Europa, sense obtenir, però, resultats positius Els països escandinaus Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia han arribat a diversos acords que limiten la producció i la permanència en llur territori d’enginys nuclears, en un procés per a desnuclearitzar tota la…
conversió industrial militar
Militar
Reorientació dels recursos, tant humans com tecnològics, del camp militar al civil.
És associat amb un procés de reestructuració dels equips i de les installacions per a una producció militar amb vista a un possible mercat civil No s’ha de confondre amb diversificació que fa compatible la producció civil i militar En la conversió no hi ha possibilitat de retorn a la producció militar
Francesc Ricart i Gualdo
Història
Militar
Militar enginyer.
Llicenciat en ciències químiques Essent capità d’enginyers, fou triat defensor militar de Pere Coromines en el procés de Montjuïc del 1896 tingué llavors una brillant actuació, assessorada per Amadeu Hurtado i Salvador Dalí Posteriorment es lliurà a una sèrie de treballs tècnics, especialment preocupat per les comunicacions òptiques i elèctriques i l’higienisme militars El 1918 ascendí a coronel
Pedro Manuel Colón de Portugal y de la Cueva
Història
Militar
Noble i militar castellà, duc de Veragua.
Entre altres càrrecs havia ostentat el de governador de Galícia 1677 i el de capità general de les galeres d’Espanya Fou lloctinent de València 1679-80 combaté el bandolerisme, però fou deposat a causa del procés i l’execució del bandoler i exfrare agustí Pere Antoni Ribera , dut a terme malgrat la seva condició d’eclesiàstic Fou virrei de Sicília 1696-1701 i conseller d’estat
Friedrich Paulus
Militar
Militar alemany.
Lluità a la Primera Guerra Mundial General 1939, participà en les campanyes de Polònia 1939 i França 1940, com a cap d’estat major de Reichenau Destinat a la de Rússia 1941, el 1942 atacà Stalingrad encerclat pels russos, hi resistí fins el 31 de gener de 1943 —el mateix dia Hitler el nomenà mariscal— Testimoni al procés de Nuremberg, el 1953 fou alliberat pels russos i s’establí a l’Alemanya oriental
Mohamed Naguib
Història
Militar
Militar egipci.
Membre preeminent de la junta militar que forçà l’abdicació de Faruk, darrer rei d’Egipte 1952, presidí el consell de regència nomenat per al fill d’aquest Un any després de proclamada la república, fou bandejat 1954 del consell de la revolució i sotmès a arrest domiciliari Acusat d’atemptar contra Nasser 1956, fou desterrat a l’interior del país Alliberat pel president Sadat, donà suport al procés de pau amb Israel
afer Dreyfus
Militar
Afer iniciat a la tardor del 1894 quan l’estat major francès descobrí una carta anònima que prometia el traspàs d’informació militar secreta als alemanys.
Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor Émile Zola publicà a L’Aurore una carta oberta al president de la república J'accuse…
recollida d’armament
Militar
Programa consistent en la retirada de la circulació d’armament lleuger duta a terme per la població civil en canvi d’alguna mena d’incentiu (béns de consum o productes de desenvolupament).
En tractar-se d’un procés de desarmament sobre la població civil, i no tant respecte a forces regulars forces armades o cossos policials i de seguretat, la seva finalitat se centra tant en la modificació del comportament objectiu de les persones com en el canvi en les percepcions subjectives respecte a les armes de foc Per aquest motiu, els programes de recollida d’armes depenen de múltiples variables, ja que també afecten les condicions socials, econòmiques i polítiques del moment en què s’executen aquests programes També constitueixen un incentiu per a promoure una seguretat i…