Resultats de la cerca

En tractar-se d’un procés de desarmament sobre la població civil, i no tant respecte a forces regulars forces armades o cossos policials i de seguretat, la seva finalitat se centra tant en la modificació del comportament objectiu de les persones com en el canvi en les percepcions subjectives respecte a les armes de foc Per aquest motiu, els programes de recollida d’armes depenen de múltiples variables, ja que també afecten les condicions socials, econòmiques i polítiques del moment en què s’executen aquests programes També constitueixen un incentiu per a promoure una…

Sol ésser un component d’altres tipus de programes de desarmament pràctic generalment en conflictes violents crònics Normalment els programes de retirada d’armes de la circulació s’acompanyen d’amnisties i també d’alguna mena d’incentiu, sota l’anonimat i sense indagar l’origen de les armes irregulars lliurades Faciliten que els propietaris d’armes sense llicència o amb llicència caducada la puguin posar al dia, com també la recollida d’armes que es puguin convertir en illegals sota una nova legislació El problema que presenta és que, per a ésser efectiva, necessita…

Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau

La neteja ètnica és un tipus de genocidi destinat a eliminar el caràcter multiètnic d’una regió en benefici de la pervivència d’un únic grup A l’antiga Iugoslàvia fou inicialment practicada pels serbis, però els croats no trigaren gaire a posar-la en pràctica El major nombre de morts es produïren a Bòsnia i Hercegovina, que era la república habitada per una major diversitat ètnica, i el collectiu més afectat fou el dels musulmans, que al començament de la guerra s’havien negat a adoptar actituds violentes Tanmateix, amb anterioritat ja s’havien dut a terme programes de neteja…

Hi ha dos models de desminatge militar i civil El primer model consisteix a obrir un espai en un camp de mines i està directament lligat a la necessitat militar de dur a terme un assalt L’èxit de la retirada de mines dependrà de diversos factors, com ara del temps disponible, l’exposició de la zona al foc enemic, la disponibilitat d’efectius humans i materials i la importància estratègica de l’objectiu Tanmateix, cal també tenir en compte el nombre de baixes que s’està disposat a acceptar tant durant les operacions de neteja com durant l’assalt mateix Pel que fa al desminatge civil, ha tingut…

A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l’assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d’homes útils eren plenes d’exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars A l’Estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades definitivament amb…

Hom recull i coordina també informació de caire polític, financer, industrial, agrícola, etc, per tal d’obtenir un quadre complet del potencial bèllic del país sotmès a l’espionatge Actualment ha adquirit importància l’espionatge industrial, amb el qual hom intenta d’accedir a la tecnologia secreta d’altres països per tal d’evitar les despeses necessàries en programes d’investigació La majoria dels països tenen organitzacions d’espionatge, com el Deuxième Bureau a França, l’Intelligence Service a la Gran Bretanya, la Central Intelligence Agency als EUA, etc Les diverses…

Aquest 2015, en què es van comptabilitzar més de trenta conflictes armats actius, va estar marcat per un augment de la internacionalització de la guerra de Síria i un continu empitjorament de la situació al Pròxim Orient i, en concret, als països del seu voltant, els quals acullen més de 4 milions de refugiats Aquests refugiats es van convertir, per a Occident, en una qüestió de seguretat internacional des del moment en què centenars de milers de persones van travessar les fronteres de la Unió Europea en cerca de seguretat als països més rics de l'espai de Schengen, als quals es…