Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Joan de Bayarte Calassanç i Àvalos
Història
Militar
Militar, fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89).
A Menorca féu fortificar l’illa, i proposà a la reina Marianna d’Àustria un nou sistema d’artilleria A Eivissa reformà les ordinacions municipals Publicà diversos tractats polítics i militars
Jean Antoine Villemin
Història
Militar
Metge militar francès.
Professor de Val-de-Grâce, féu detallades investigacions sobre la tuberculosi abans que Koch descobrís el bacil que la produeix Analitzà especialment la contagiositat de la malaltia i proposà mesures preventives
Manuel Cassola y Fernández
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889
Gai Treboni
Història
Militar
Polític i general romà.
Tribú 55 aC, proposà la lex Trebonia , que assignà durant cinc anys la província d’Hispània a Pompeu i la de Síria a Cras Dives Legat de Cèsar a la Gàllia i a Britània, durant la guerra civil conquerí Marsella 49 aC i dirigí les tropes a Hispània 48 aC Nomenat cònsol sufecte 45 aC, s’uní a la conjura contra Cèsar 44 aC Fou assassinat per C Dolabella
Cuthbert Collingwood
Militar
Almirall anglès titulat lord Collingwood
.
Company d’armes de Nelson durant molts anys, en fou successor a Trafalgar 1805, on derrotà l’esquadra francoespanyola i forçà el blocatge El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes durant la guerra del Francès La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel
Antoni Puig i Lucà
Història
Militar
Literatura
Política
Militar, escriptor i polític.
Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…
Francesc de Berardo i d’Espuny
Història
Militar
Militar, polític i diplomàtic.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697 Austriacista, collaborà amb el grup de Vic 1704, participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes 1710 Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del País Valencià i per aragonesos Nomenat Carles emperador 1711, Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena 1712, però no aconseguí d’ésser-hi rebut…
Ventura Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Militar.
Germà de Pere Caro i Maça de Liçana Fou ajudant del duc de Crillon durant l’atac a Menorca 1781 i es distingí al setge de Maó Participà també 1782 en l’intent de conquesta de Gibraltar Ascendit a tinent general, era capità general de Galícia en declarar-se la Guerra Gran 1793, en la qual participà atacant els francesos des de Guipúscoa i Navarra És famosa la seva intervenció a Château-Pignon, on, malalt de gota, es féu dur al camp de batalla en llitera Davant el vigorós atac francès proposà un canvi en les operacions que fou rebutjat pel govern de Madrid, fet que el decidí a dimitir El 1801…
Josep Joaquim Moraga
Militar
Militar.
Destinat a Nova Espanya actual Mèxic, fou alferes de la companyia del presidi de Santa Rosa de Corodeguachi Mèxic Arran de la seva experiència militar, pel desembre de 1774 el capità Juan Bautista Anza el proposà al virrei de Nova Espanya, Antonio María de Bucareli, com a tinent de l’expedició que havia de colonitzar i poblar la badia de San Francisco, i fundar-hi un presidi i una missió L’expedició sortí 1775 de l’actual estat mexicà de Sonora, del presidi de San Miguel d’Horcasitas arribà a San Francisco 1776 i fundà el presidi, del qual Moraga fou el primer comandant, i, posteriorment, la…
batalla de Marató
Història
Militar
Batalla lliurada a la plana de Marató (dḗmos de la costa NE de l’Àtica) el més d’agost del 490 aC.
Els perses, volent castigar els atenesos perquè havien ajudat la rebellió de les ciutats jòniques, desembarcaren a la part nord de la plana, comandades per Datis i Artafernes Llurs oponents atenesos, seguint el consell de Milcíades, els atacaren, sense esperar els reforços espartans, i els obligaren a tornar-se a embarcar Els perses tingueren nombroses baixes i perderen grans efectius en l’operació La història antiga parla de Marató en termes d’elogi, i proposa la batalla com a model d’heroisme per part d’uns homes que defensaren la pàtria envaïda Tant fou llur valor i llur…