Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llançaflames
Militar
Arma de guerra que serveix per a projectar un raig de foc a certa distància.
És de gran eficàcia per a assaltar casamates i refugis El model portàtil consta d’un dipòsit de líquid inflamable —generalment, una part de benzina per tres de gasoli—, un dipòsit de gas per a donar-li pressió —aire o nitrogen— i un tub amb un encenedor a l’extrem distal L’abast del raig d’un llançaflames portàtil és d’uns 20 m, i la seva durada, en acció ininterrompuda, és d’uns 20 segons Quan és muntat en un tanc, tant l’abast com la capacitat de càrrega augmenten considerablement
arma no letal
Militar
Arma destinada a incapacitar temporalment l’enemic però sense posar en perill la seva vida ni ferir-lo.
Malgrat que alguns gasos, com els irritants o els inhabilitants, encaixen en aquesta definició, el concepte d’arma no letal s’ha creat per referir-se a armes individuals destinades a substituir l’actual armament convencional basat en el disparament de projectils La més coneguda d’aquestes armes és el fusell làser, assajat per primer cop en combat per l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’Afganistan L’arma emet un raig làser que provoca ceguesa temporal i per tant impedeix que l’enemic continuï el combat o pugui fugir Encara no forma part de la dotació de cap exèrcit
antitancs
Militar
Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.
Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un abast de…
clau
Militar
Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues, equivalent al mecanisme disparador de les armes modernes, anomenat, generalment, pany
.
Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera…
fusell

Diversos tipus de fusell (de dalt a baix): d’agulla, de metrallador i d’assalt
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
bomba intel·ligent
Militar
Bomba llançada per un avió de caça o bombarder, que cau sense propulsió i que és guiada cap a l’objectiu per un raig làser emès pel mateix bombarder, un altre avió o tropes de terra.
Un detector situat a l’ogiva s’encarrega de guiar la bomba La investigació s’inicià el 1965 i al cap de sis anys es fabricà la família Paneway I , amb sis tipus fonamentals entre els 227 i els 907 kg