Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Zeng Guofang
Història
Militar
Política
Polític i militar xinès.
Alt funcionari del govern manxú qing, organitzà la defensa contra la rebellió dels Taiping 1851-64, a la qual posà fi en emparar-se de Nanquín 1864 Fou nomenat 1869 virrei de Zhili actual Hebei i governador general de Jiangxi i Jiangnan 1871
Pablo Morillo
Història
Militar
Militar castellà.
Enviat a Amèrica per sufocar la rebellió independentista, es distingí per la seva brutalitat fou derrotat a Boyacá per Bolívar 1819, amb el qual negocià Trujillo, 1820 Fou creat comte de Cartagena i marquès de la Puerta i fou capità general de Castella 1821 i de Galícia 1832
Christiaan Rudolph De Wet
Història
Militar
Política
General i polític bòer.
Lluità en les guerres anglobòers del 1881 i el 1889 i intervingué en les negociacions de pau del 1902 Elegit 1907 membre del primer parlament de la colònia d’Orange i ministre d’agricultura, el 1914 intentà de restaurar amb una rebellió militar l’Estat Lliure d’Orange, però fracassà i fou empresonat
Frederik Sleigh Roberts
Història
Militar
Mariscal britànic.
Actuà en les empreses militars colonials angleses la rebellió dels sipais 1857, la campanya d’Abissínia 1868 i d’Afganistan 1880 Cap de l’exèrcit de l’Índia des del 1886, comandà les tropes britàniques en la lluita contra els bòers Tornà a la metròpolis, on succeí Wolseley com a generalíssim de l’exèrcit
Narcís Abrés
Història
Militar
Guerriller reialista.
Era carnisser a Cassà de la Selva quan participà a l’aixecament de 1822-23 Des de la primavera del 1827 fou un dels principals caps de la guerra dels malcontents al corregiment de Girona en una proclama del 1827 denuncià la complicitat de l’alt clergat i del consell d’estat en la rebellió Morí afusellat
Joaquín Fanjul Goñi
Història
Militar
Militar basc.
Intervingué en les campanyes del Marroc i ascendí a general l’any 1926 Fou diputat del grup agrari per Conca 1931-33 i sotssecretari del ministeri de la guerra 1935 Participà en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936, i dirigí a Madrid la rebellió de la caserna de la Montaña, però, fracassada aquesta, fou afusellat
Omar Paixà
Història
Militar
Nom amb què és conegut Mihailo-Mića Latas, militar turc d’origen croat.
Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56
Megabizes
Història
Militar
General persa.
Pel seu nom —que designava els sacerdots castrats d’Àrtemis— hom pot suposar que fou un eunuc Reconquerí Babilònia i participà, al costat de Xerxes, en la guerra contra els grecs 480 aC Sota el regnat d’Artaxerxes sotmeté la rebellió d’Egipte 453 aC, i més tard conspirà contra el seu monarca, motiu pel qual s’hagué d’exiliar
Félix María Calleja del Rey
Història
Militar
Militar castellà, comte de Calderón.
Virrei de Mèxic 1813-16, en esclatar la rebellió d’Hidalgo, el derrotà a Puente de Calderón 1811 amb un exèrcit de mexicans addictes a la metròpolis Fins a l’adveniment de Ferran VII implantà les decisions de les corts de Cadis, però després anullà totes les reformes i es mostrà autoritari feu afusellar JM Morelos el 1815 Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València
Tissafernes
Història
Militar
General persa.
Sàtrapa de la Lídia i la Cària 413, fou substituït per Cir II de Pèrsia 407 Durant la rebellió d’aquest contra el seu germà, ajudà Artaxerxes II a la batalla de Cunaxa tornà novament com a sàtrapa de la Lídia En la guerra entre Pèrsia i Esparta, fou vençut prop de Sardes per Agesilau 395 destituït per traïdor, fou dut a Colosses i executat pel sàtrapa Titraustes per ordre d’Artaxerxes