Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
batalló
Militar
Unitat tàctica d’infanteria que reuneix diveses companyies i que és fonamental per a formar unitat superior de l’arma —per exemple, regiments o agrupacions tàctiques— juntament amb unitats d’altres armes.
En la major part d’exèrcits moderns un batalló és format per tres companyies de fussellers, una d’armes pesants i una de plana major, composició heterogènia imposada per la necessitat de combinar el moviment amb el foc Els darrers anys ha anat augmentant la importància del batalló com a unitat tàctica, mentre que el regiment resta com a unitat administrativa Diversos països europeus constitueixen actualment les brigades a base de batallons i prescindeixen dels regiments
dragó
Militar
Soldat de cavalleria que portava sabre i carrabina i feia el servei igualment a peu i a cavall.
El cos de dragons fou creat a França pel mariscal Cossé-Brissac 1554, i s’introduí als exèrcits hispànics el 1634 El nombre de les seves unitats varià molt segons el temps Els regiments de dragons s’extingiren a la primeria del s XIX Actualment designen els regiments mecanitzats de cavalleria
forces de terra
Militar
Efectiu de terra d’unes forces armades.
Habitualment es reparteixen en companyies entre 100 i 200 individus batallons 500-800 brigades o regiments 3 000-5 000 divisions 15 000-20 000 i cossos o exèrcits 60 000-80 000
gastador
Militar
Antigament, soldat proveït d’instruments per a obrir pas en les marxes.
Actualment, són soldats de primera que, comandats per un caporal, marxen al capdavant dels regiments o batallons Els instruments per a obrir el pas que porten a les desfilades tenen un caràcter ornamental
remunta
Militar
Servei estatal de cavalls sementals.
Servei propi de cada esquadró fins al s XVIII, i centralitzat per regiments 1772 i per tot l’exèrcit 1828, a l’Estat espanyol ha estat sota la cura dels ministeris del foment, de l’agricultura i de la guerra
Exèrcit Popular de Catalunya
Militar
Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de crear per decret de 6 de desembre de 1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució.
Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se
regular
Militar
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols.
A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla
John Moore
Història
Militar
Militar escocès.
En el campament de Shorncliffe ensinistrà un cert nombre de regiments anglesos 1803-06 i desembarcà a Portugal amb les tropes de Wellesley 1808 per ajudar els hispànics en la lluita contra Napoleó No podent enllaçar amb les tropes hispàniques prop de Salamanca, hagué de retirar-se cap a la Corunya perseguit de prop pel mariscal Soult Les seves tropes aconseguiren embarcar, però ell morí en el combat
coronel | coronela
Història
Militar
Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del de tinent coronel.
Li correspon el comandament d’un regiment, d’un aeròdrom o base aèria, o un d’equivalent La denominació, d’origen italià, fou utilitzada ja en els exèrcits castellans i catalanoaragonesos de Ferran II, organitzats en esquadrons o coronelies , sota el comandament d’un coronel A partir del segle XVI, els oficials majors dels terços i regiments dels diversos exèrcits europeus reberen, al costat del nom de mestre de camp, el de coronel, que es generalitzà a França amb la reorganització de l’exèrcit feta per Lluís XIV, la qual fou imitada per Felip V en els seus exèrcits a Espanya 1704
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits…