Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
batalla de Vittorio Veneto
Història
Militar
Batalla que tingué lloc prop d’aquesta ciutat entre les tropes italianes i les austríaques, del 24 d’octubre al 3 de novembre de 1918, al final de la Primera Guerra Mundial.
La victòria italiana provocà la rendició austríaca i contribuí a l’enfonsament de la Monarquia Austrohongaresa
Ramon Bordes
Història
Militar
Militar.
Era tinent coronel durant el setge de Barcelona 1714 manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719
Alfred Jodl
Història
Militar
General alemany.
Participà en la Primera Guerra Mundial com a artiller El 1939 fou nomenat cap major de la Wehrmacht, i fou un dels principals responsables de les campanyes d’aquesta El 1945, nomenat cap major del govern de Dönitz, signà la rendició alemanya Acusat de crims de guerra pel tribunal de Nuremberg, fou executat
Francesc de Bastero i Lledó
Història
Militar
Militar.
Participà, com a capità de la Coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic 1706 El 1714, després d’un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne Detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l’exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat L’any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi
batalla de Brihuega
Militar
Acció militar de la Guerra de la Successió a les corones d’Espanya, esdevinguda a Brihuega (Guadalajara, Castella), el 9 de desembre de 1710.
En aquesta batalla, Felip V, amb les seves tropes castellanes, encerclà, a Brihuega, les forces aliades de Carles III, integrades per alemanys, portuguesos, catalans i holandesos i comandades per Stanhope Els felipistes atacaren diversos cops fins a obtenir-ne la rendició que es produí poc abans de l’arribada dels reforços aliats comandats per Stahrenberg Aquesta batalla, juntament amb la de Villaviciosa, afavorí molt el triomf de la causa filipista
Bernardí Andreu
Història
Militar
Militar.
Capità d’una companyia pròpia que comandà durant seixanta anys Durant el regnat de Felip IV intervingué a favor d’aquest rei en les guerres d’Itàlia i en el setge i la rendició de Barcelona 1651-52 Pels seus serveis fou nomenat alcaid del castell de Bellver amb dret a designar successor més tard, ascendit a mestre de camp i designat governador i capità general de Menorca
Casimir de Bofarull i Miquel
Història
Militar
Militar.
Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
Bartomeu Poses
Història
Militar
Militar carlí.
Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental Pel desembre del 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general MGutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular El 1872, a Ferrol Galícia, es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal
batalla de les Filipines
Militar
Operacions militars a les Filipines durant la Segona Guerra Mundial.
La invasió japonesa 10 de desembre de 1941 obligà McArthur a abandonar les illes març del 1942 i a la rendició dels últims contingents nord-americans a Batan 9 d’abril i Corregidor 6 de maig La resistència dels guerrillers impedí el control total de les Filipines pels invasors El contraatac aliat s’inicià a Leyte el 20 d’octubre de 1944 anorreada la flota nipona 23-26 d’octubre, fou reconquerit l’arxipèlag i alliberada Manila, després d’una batalla sagnant 3-23 de febrer de 1945