Resultats de la cerca

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Paleta d’ofici, abans de la guerra civil de 1936-39 era un dels dirigents del sindicat de la construcció, a Madrid Durant la guerra es distingí en la defensa d’aquesta ciutat tardor del 1936 i fou nomenat cap de la XIV Divisió febrer del 1937, que lluità a Brihuega, i després, del IV Cos d’Exèrcit Assolí el grau de tinent coronel Féu costat, decisivament potser, al Consejo de Defensa Nacional, de Besteiro i Casado, en la darrera fase de la guerra Morí a l’exili

Marquès de Zayas, ingressà en l’exèrcit el 1913, i a l’adveniment de la República 1931 deixà el servei actiu quan era capità d’artilleria i pilot d’aviació, supernumerari a les Balears Al començament del 1934 formà part del primer triumvirat de FE y de las JONS a Mallorca, i en fou el primer cap provincial Fou redactor d’ Aquí Estamos , l’òrgan de Falange a les Balears A partir del gener del 1936 prengué part en mítings en diferents indrets de l’illa Fou detingut el 9 d’abril de 1936, durant quaranta-vuit hores, i un altre cop el 17 del mateix mes, traslladat al fort de Sant Carles al cap d’…

Fill d’una família noble, el 1940 emigrà a l’URSS per tal d’entrar a l’exèrcit polonès que s’hi formava Després de la Segona Guerra Mundial lluità contra els grups militaritzats antigovernamentals a l’est de Polònia General i cap del departament polític de l’exèrcit 1960, fou viceministre de defensa 1962-68, ministre de defensa 1968-85, membre del Politburó del Partit Obrer Unificat Polonès POUP 1971-81 i, el 1981, en plena crisi econòmica i política de Polònia, fou nomenat primer ministre El 13 de desembre d’aquell mateix any féu un cop d’estat Decretà la llei marcial, formà un consell…