Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
regió aèria
Geografia
Militar
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, divisió territorial en bases d’estacionament i d’instrucció de l’exèrcit de l’aire, en temps de pau, i d’operacions, en temps de guerra.
N'existeixen tres la de Madrid, la de Sevilla i la de Saragossa, a més de la zona aèria de les Canàries Hi són situats el comandament aeri de combat MACOM, el comandament aeri tàctic MATAC, el comandament aeri de transport MATRA i el comandament aeri de les Canàries, respectivament,
primera línia
Militar
Sèrie de paratges situats més a prop del combat o exposats immediatament a l’acció bèl·lica.
batalla de Belchite
Militar
Acció militar de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) corresponent a l’ofensiva republicana al front d’Aragó d’agost-setembre del 1937 que tenia, per objectiu, d’evitar el col·lapse del front del Nord.
La direcció de les forces republicanes corresponia al general Pozas, cap de l’exèrcit de l’Est L’atac inicial, diversificat sobre vuit punts, escindí el front per Azaila i es consolidà a l’altura de Mediana-Fuendetodos-Fuentes de Ebro, aïllant Belchite després d’haver neutralitzat Quinto i Codo, situats més al nord La penetració republicana fou dificultada per la dura resistència que oferí Belchite, població ben fortificada i defensada per 2000 homes, bé que fou ocupada el 6 de setembre, quan l’ofensiva general estava aturada davant Saragossa
obús
Militar
Peça d’artilleria d’ànima estriada, de relació calibre/longitud, generalment, entre 1/10 i 1/20, per bé que hi ha obusos el canó dels quals fa més de 20 calibres, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre…
cursa d’armaments
Militar
Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
El 1984 es despengueren en tot el món més de 80000 milions de dòlars per a finalitats militars, que equival a 1,5 milions de dòlars per minut Aquesta xifra és més de quatre vegades superior a la de 1950, a preus constants Encara que l’increment ha estat global, el major augment relatiu correspon als països del Tercer Món, que el 1981 absorbien el 25% de les despeses mundials, enfront de l’11% el 1960 Bona part d’aquest augment és degut al rearmament dels països d’Orient Mitjà Quant a les armes nuclears, aquesta cursa s’ha manifestat en una proliferació de tota mena de ginys Hom calcula que…