Resultats de la cerca

Comte de Lacy Lluità al setge de Gibraltar 1782-83 i fou enviat en missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia Ascendí a tinent general 1779 Nomenat capità general de Catalunya 1789-92 en substitució de González de Bassecourt, fou desprestigiat pels Rebomboris del Pa i morí en el càrrec

Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79

Ajudant de camp de Groener durant la Primera Guerra Mundial i general del ministeri de la guerra 1929, accedí a la cancelleria en substitució de von Papen 1932 Preparà un programa de “salvació nacional” i intentà un cop d’estat amb l’ajut dels sindicats socialistes Li fallà la Reichswehr i hagué de dimitir 1933 Fou assassinat pels nazis, juntament amb la seva muller

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la Primera Guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros

Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868 Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya 1872 en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la Tercera Guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra Morí en el combat de San Pedro Abanto

Comte de Tilly Lluità contra els turcs a Hongria Durant la guerra dels Trenta Anys comandà els exèrcits de la Lliga Catòlica Fou plenipotenciari a la pau de Lübeck 1629 i, a partir del 1630, comandant en cap dels exèrcits imperials en substitució de Wallenstein Després de l’ocupació de Magdeburg, que sofrí un saqueig terrible, fou vençut pels suecs a Breitenfeld 1631 Morí a conseqüència de les ferides rebudes en la batalla del riu Lech, prop de Rain, contra l’exèrcit suec que envaïa Baviera

Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució

Durant el període republicà fou secretari de la Unión Militar Española UME, organització que contribuí a preparar l’alçament militar de juliol del 1936 El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona, en substitució d’Antonio de Correa Véglison Durant el seu mandat tingueren lloc abril del 1947 les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona…