Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
destral
Destral
© Fototeca.cat
Etnografia
Oficis manuals
Militar
Eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un extrem i que en l’altre té un ull on encaixa un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de la tècnica…
bocal
Història
Militar
Reforç semblant a una faixa que protegeix la part superior de la beina de l’espasa, i que correspon al reforç inferior, dit guaspa
.
Alguns texts indueixen a suposar que al s XV hom donava el nom de bocal a la part superior de la ferrussa de l’espasa, més ampla i més gruixuda que la resta i amb els talls esmussats, la finalitat de la qual era d’evitar que l’index de la mà dreta no es ferís amb el tall de la fulla
torpede
Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció, respectivament La…
alabarda
alabarda suïssa (s XVI)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Arma combinada de llança i de destral.
Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà
yātāǧān
Militar
Sabre turc, més aviat curt, d’un sol tall, que descriu una línia corba en dos sentits oposats.
El mànec, generalment de vori o d’os, acaba en forma de dues grans orelles
gumia
Militar
Daga llarga i corbada amb el tall a la part còncava propera a l’empunyadura, usada pels moros.
arma blanca
Militar
Arma de mà que fereix amb la punta o amb el tall, com l’espasa, la daga, el punyal, el sabre, la baioneta, etc.
arma
Militar
Instrument, especialment el fabricat a propòsit per atacar o defensar-se.
Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…