Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
conversió industrial militar
Militar
Reorientació dels recursos, tant humans com tecnològics, del camp militar al civil.
És associat amb un procés de reestructuració dels equips i de les installacions per a una producció militar amb vista a un possible mercat civil No s’ha de confondre amb diversificació que fa compatible la producció civil i militar En la conversió no hi ha possibilitat de retorn a la producció militar
material de doble ús
Militar
Producte que, per la seva naturalesa, tant pot tenir una finalitat civil com militar.
Integren aquesta categoria de productes determinats equips informàtics, software , o maquinària que pot ésser utilitzada com a armament o per a la seva producció
reinserció
Militar
Procés pel qual un excombatent adquireix l’estat de persona civil, tant legalment com pel que fa a la seva condició social.
La reintegració d’antics combatents es dóna essencialment en contexts postbèllics, i els períodes de temps que requereixen són extensos, ja que les seqüeles psicològiques que deixen els conflictes armats i la violència són difícils de gestionar Moltes vegades, costa que els antics combatents tornin a la seva vida prèvia al conflicte armat
recollida d’armament
Militar
Programa consistent en la retirada de la circulació d’armament lleuger duta a terme per la població civil en canvi d’alguna mena d’incentiu (béns de consum o productes de desenvolupament).
En tractar-se d’un procés de desarmament sobre la població civil, i no tant respecte a forces regulars forces armades o cossos policials i de seguretat, la seva finalitat se centra tant en la modificació del comportament objectiu de les persones com en el canvi en les percepcions subjectives respecte a les armes de foc Per aquest motiu, els programes de recollida d’armes depenen de múltiples variables, ja que també afecten les condicions socials, econòmiques i polítiques del moment en què s’executen aquests programes També constitueixen un incentiu per a promoure una seguretat i…
estratègia
Militar
Ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Bé que aquest mot fou poc emprat abans del s XVIII, la ciència de l’estratègia és tan antiga com la guerra, i ha estat concebuda per Karl Clausewitz com el mitjà d’obtenir per la força l’objectiu polític d’un estat L’estratègia té com a parts executives la tàctica, en tant que s’ocupa de l’estructura dels exèrcits, del reclutament, del funcionament de l’armament i dels transports, de l’estudi del terreny, del medi humà i de les característiques de l’adversari, i la logística, en tant que s’ocupa de calcular, preparar i portar a terme tot el que fa referència a la vida, al moviment i a les…
reducte
Militar
Fortificació campal, relativament petita, completament tancada.
Des de la Primera Guerra Mundial el terme designa les posicions artillades, tant de campanya com de costa, defensables en totes les direccions
bala roja
Militar
Bala de canó, que hom escalfava al foc i, roent, era emprada per a produir incendis en els vaixells i les poblacions.
Quan no havia adquirit prou temperatura o arribava a l’objectiu amb poca velocitat i, per tant, no produïa els efectes desitjats, era anomenada bala freda
microdesarmament
Militar
Desarmament en el context dels conflictes armats en els quals les armes petites i lleugeres constitueixen la major part de l’arsenal utilitzat.
Terme adoptat pel secretari general de les Nacions Unides Boutros Ghali l’any 1992, molt sovint afecta tant les forces armades siguin regulars o irregulars com la població civil
capità | capitana
Història
Transports
Militar
A l’edat mitjana, cap suprem de petites flotes de dues a cinc naus (capità de naus) o galeres (capità de galeres) a les quals eren confiades missions de cors o de policia marítima.
El càrrec era nomenat per l’armador un particular, una ciutat o el rei, el qual el confirmava, en qualsevol cas Podia recaure tant en nobles com en ciutadans o mercaders
classe de tropa
Militar
A l’Estat espanyol, cadascuna de les diverses classes que integren la tropa: cornetes, tambors, soldats, caporals i caporals primers.
Fins a la Segona República, tant els sergents com els brigades formaven part de la tropa, i llur separació d’aquesta menà a la creació 1931 del nou cos de sotsoficials
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina