Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Lluís Quijano Font
Militar
Militar.
Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor…
Tomàs Segarra i Vergés
Història
Militar
Militar i guerriller carlí.
El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil el 1873 s’adherí a les forces carlines i lluità al Maestrat i al Matarranya contra el govern Més tard formà una partida pròpia que lluità pel Baix Ebre i el Baix Maestrat Assolí el grau de coronel
Francisco de Saavedra
Història
Militar
Polític i militar andalús.
Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència
Josep Valero i Belenguer
Geografia
Història
Militar
Militar i explorador.
Fou oficial d’administració militar Combaté a la tercera guerra Carlina Més tard lluità a Cuba contra els independentistes 1876-78 i hi romangué fins el 1885 La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra
Lluís Balanzat d’Orvay i Briones
Història
Militar
Militar i polític, germà d’Ignasi Balanzat.
Estudià a l’acadèmia militar de Barcelona i ingressà al cos d’enginyers el 1799 Participà en les guerres contra Portugal i Anglaterra En la Guerra del Francès organitzà un batalló de sapadors, i més tard passà a ésser cap d’estat major 1810-13 Fou ascendit a general de brigada 1815 El 1822 fou designat ministre de la guerra en el govern de Martínez de la Rosa, però com a liberal moderat cessà a conseqüència del fracassat cop d’estat d’aquell mateix any Fou ascendit a mariscal de camp el 1833, i poc temps després fou nomenat capità general de Granada 1834 més tard fou nomenat director general…
Harold Rupert Leofric George Alexander
Història
Militar
Militar britànic, primer comte Alexander of Tunis.
Estudià a Harrow i a Sandhurst Serví a França durant la Primera Guerra Mundial i formà part de l’exèrcit letó en la lluita contra l’URSS Del 1932 al 1938 comandà les tropes del NW de l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial, com a lloctinent general, manà el primer cos d’exèrcit i organitzà la defensa i, més tard, l’evacuació 1940 de Dunkerque Al març del 1942 es traslladà a Birmània, on dirigí la lluita contra els japonesos, però al cap de pocs mesos fou enviat a l’Orient Mitjà Fou ajudant d’Eisenhower en les campanyes de Tunis, de Sicília i d’Itàlia 1943, i el 1944, després de…
Salvador de Prats i Mates
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé…
batalla d’Orpesa
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Orpesa (Plana Alta), a la darreria de juny del 1521, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers
, i les del duc de Sogorb.
Aquest esclafà els agermanats, molts dels quals s’ofegaren a les séquies i a la mar Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard
batalla d’Ordal
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Ordal (Alt Penedès), el 9 de setembre de 1813, entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l’ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck.
Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d’obrir-se pas i de retirar-se cap al nord
Llorenç Arguimbau i Mercadal
Història
Militar
Militar.
Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard 1815, fou promogut a tinent general
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina