Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
detonació
Militar
Reacció de transformació dels explosius detonadors, autopropagada i extremament ràpida, en la qual l’ona pressió-temperatura avança a velocitats compreses entre 1 000 i 9 000 m/s.
La detonació es pot iniciar per impacte mecànic, fregament o augment de temperatura, i de vegades va precedida per un període de deflagració La velocitat de detonació d’un explosiu a la temperatura ordinària és màxima quan té la màxima densitat, si el confinament és perfecte Si la densitat minva, hi ha un descens lineal de la velocitat de detonació La disminució del diàmetre de la càrrega produeix, generalment, un descens de la velocitat per dessota d’un determinat diàmetre crític, la detonació s’extingeix
bala roja
Militar
Bala de canó, que hom escalfava al foc i, roent, era emprada per a produir incendis en els vaixells i les poblacions.
Quan no havia adquirit prou temperatura o arribava a l’objectiu amb poca velocitat i, per tant, no produïa els efectes desitjats, era anomenada bala freda
hivern nuclear
Militar
Obscuriment i refredament de la Terra que s’esdevindria en un conflicte nuclear generalitzat a conseqüència del fum i la pols acumulats a les altes capes de l’atmosfera.
La seva durada d’uns quants mesos o àdhuc d’alguns anys i la disminució experimentada per la temperatura que potser davallaria uns 20 o 30°C afectarien greument l’ecosistema terrestre i, al llarg termini, tindrien conseqüències més devastadores que les causades a curt termini pel propi conflicte nuclear
deflagració
Química
Militar
Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.
La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon
enceb
Militar
Dispositiu que conté una petita quantitat d’un explosiu primari, molt sensible, i que va proveït d’una metxa (enceb pirotècnic), d’una resistència elèctrica o d’uns elèctrodes (enceb elèctric) que en produeixen l’explosió.
L’enceb, en explotar, produeix una forta elevació de la temperatura i una ona de xoc que provoca l’esclat de l’explosiu més estable Els productes emprats usualment com a enceb són el fulminat de mercuri i, especialment, l’azida de plom A vegades hom hi incorpora un reforçant o multiplicador, generalment de tetralita Hom classifica els encebs en una escala numèrica segons el pes d’explosiu que contenen
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna…
albita
Militar
Mescla explosiva de baixa temperatura d’explosió, a base de nitrat amònic (61%), nitrat de guanidini, (24%) i nitroguanidina (15%).
Actualment gairebé no és utilitzada
sensibilitat
Militar
Grau de reacció i d’explosió d’un explosiu per efecte de l’excitació causada per un xoc, per fregament, per un augment de temperatura, etc.
estabilitat
Militar
Resistència d’una substància explosiva a sofrir una deflagració o una explosió espontània deguda a un augment de la pressió de la temperatura o als efectes dels productes de la descomposició del mateix explosiu.
taules de tir
Militar
Taules que tenen els artillers en les quals consten totes les dades necessàries per tal de poder apuntar les peces d’artilleria amb el màxim d’eficàcia i rapidesa, tenint en compte la direcció i la velocitat del vent, la pressió i la temperatura atmosfèriques, etc.