Resultats de la cerca

Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en nom d’Atenes…

Anà a les Índies amb el governador Pedrarias Dávila 1514, i l’acompanyà en les expedicions del Darién L’any 1524, formà companyia juntament amb Francisco Pizarro i el canonge Hernando de Luque, per al descobriment i la conquesta de les terres meridionals Aviat es produí un enfrontament entre Almagro i Pizarro, que fou agreujat per la fundació de Cusco aquest fet obligà Almagro a reclamar davant el rei una governació pròpia, igual que la de Pizarro El 1535, Almagro fou enviat per Pizarro a l’exploració i la conquesta de les terres del sud de Cusco travessà tot l’altiplà andí avui de Bolívia,…

Foren enviats el 1452 a Mallorca, sota el comandament del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, per reprimir la revolta dels Forans contra els ciutadans propietaris de les terres

A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de…

Després d’haver pres part en el viatge d’Adam Johann von Krusenstern 1803 al voltant del món, circumnavegà l’Antàrtida 1819-21, on fou el primer a descobrir terres al sud del cercle polar illa de Pere I i Terra d’Alexandre I, a la mar que duu el seu nom

Lluità, amb èxit, en la guerra contra la confederació de Bolívia i el Perú 1839 Elegit president de la república el 1841 i reelegit el 1846, l’anomenat “decenni de Bulnes” fou una època de prosperitat econòmica, de conciliació política, de protecció a l’ensenyament fou creada la Universitat de Xile el 1842 i d’obertura de noves terres a l’establiment humà ocupació de l’estret de Magallanes, colonització de Valdívia, etc

Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès S'emboscà amb homes armats al coll del Bruc, on, juntament amb Maurici Carrió, posà en fuga els francesos batalles del Bruc Des d’aleshores lluità en diverses accions i fou batlle d’Igualada El seu retrat obra de JBrull figura a la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona des del 1902

Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona

Oficial de l’exèrcit, participà en el cop d’estat conservador del 1932 El 1938 assumí el poder i implantà una dictadura dretana i fortament nacionalista canvià el nom de Siam per Tailàndia i reivindicà diverses terres de Cambodja i Laos Collaborà amb els japonesos 1941-45 contra Cambodja i Malàisia Destituït 1945, tornà al poder mitjançant un cop de força 1948-57 Donà suport als francesos durant la guerra d’Indoxina, i des del 1955 intentà de liberalitzar el seu règim Enderrocat per un cop d’estat 1957, és retirà al Japó