Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
tomahawk
Etnografia
Militar
Destral de guerra dels amerindis de les planes de l’oest americà.
Primer de pedra, per influència blanca foren de ferro Hom n'utilitzava de més adornades en el ritual i la dansa i per a segellar tractats depauodeguerra
Joaquim Barraquer
Geologia
Història
Militar
Militar i geodesista.
Collaborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional
Joan de Bayarte Calassanç i Àvalos
Història
Militar
Militar, fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89).
A Menorca féu fortificar l’illa, i proposà a la reina Marianna d’Àustria un nou sistema d’artilleria A Eivissa reformà les ordinacions municipals Publicà diversos tractats polítics i militars
Albrecht von Roon
Història
Militar
Política
Mariscal i polític prussià.
Comte de Roon Escriví diferents tractats militars 1832-37 Des del ministeri de la guerra 1859-73 i de la marina 1861-71 reformà l’exèrcit i el servei militar El 1873 substituí Bismarck en el càrrec de president del consell
Felip Antoni Gavilà
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Austriacista, lliurà 1705, com a governador de Dénia, la ciutat a Carles III i la defensà contra els setges filipistes Després de la guerra passà al servei del rei de Portugal, país on esdevingué coronel d’Enginyers Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura
bomba de grafit
Militar
Bomba no letal destinada a neutralitzar les centrals elèctriques de distribució.
L’explosió expulsa un núvol de filaments de carboni químicament tractats que, en dipositar-se sobre els components elèctrics, produeixen curtcircuits i la fallida del subministrament elèctric Fabricades pels EUA, foren utilitzades per primer cop a la guerra del Golf Pèrsic 1991 i posteriorment en el conflicte de Kosovo 1999 i en la guerra de l’Iraq iniciada el 2003
Francesc Barra
Història
Militar
Artiller.
Fou mestre de l’escola d’artilleria de Barcelona És autor d’un dels primers tractats d’artilleria impresos a la Península Ibèrica Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors Barcelona 1642, dedicat als consellers de Barcelona i precedit, entre altres poesies, per un madrigal de Francesc Fontanella Bibliografia Riera, C 1990 La obra poética de Carlos Barral Barcelona, Edicions 62
,
Marc Licini Cras Dives
Història
Militar
General romà.
Lluità al costat de Sulla El 71 aC reprimí la revolta dels esclaus dirigits per Espàrtac, la qual cosa li permeté de recollir una gran fortuna Fou qüestor 81 aC i pretor 71 aC Elegit cònsol juntament amb Pompeu 70 aC, formà part 60 aC, juntament amb Pompeu i Cèsar, del primer triumvirat L’any 55 aC li fou concedit el domini de Síria per cinc anys hi organitzà una expedició contra els parts, els quals derrotà, però fou assassinat quan negociava uns tractats amb llurs generals
Bartomeu Amat
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Participà en la Guerra contra Napoleó El 1810 es retirà a Cadis Fou professor a les acadèmies militars de Cadis 1811-14 i d’Alcalá 1814-22 i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841 És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días 1827, d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809
euromíssil
Militar
Nom donat popularment a les armes nuclears instal·lades a Europa per les forces de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia a partir del 1983.
La decisió, presa el 1979, de desplegar nous míssils Cruise i Pershing en alguns països de l’Aliança Atlàntica fou el punt de partida d’una crisi que provocà, als estats europeus afectats, especialment la RFA, la Gran Bretanya i Itàlia, una gran polèmica en l’opinió pública i àdhuc fortes tensions a l’interior de l’OTAN La política de distensió adoptada pel cap d’estat soviètic M Gorbačov, que es concretà en el rellançament de les negociacions sobre desarmament, conduí a la retirada dels euromíssils, especialment després de la signatura dels tractats INF sobre míssils nuclears…