Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
guàrdia suïssa
Militar
Cos militar al servei del papa, reclutat tradicionalment a Suïssa.
Creat per Juli II 1506, les darreres reglamentacions de Pius X 1914, Joan XXIII 1959 i Pau VI 1965 n'especifiquen les finalitats custòdia personal del papa, vigilància dels ingressos a l’estat del Vaticà, servei a la capella pontifícia i custòdia del conclave durant la seva celebració És integrada, a més d’un capità, per tres oficials, vint sotsoficials i cinquanta alabarders Guàrdia de gala, l’uniforme és atribuït a Miquel Àngel
marxa
Militar
Moviments de les tropes per traslladar-se des d’un punt a un altre.
Malgrat l’ús cada dia més generalitzat dels ferrocarrils, dels automòbils i àdhuc de l’avió com a mitjans de transport de tropes, la marxa a peu a no ha estat desplaçada, per tal com ha demostrat la seva eficàcia, especialment en la Segona Guerra Mudial i en les guerres posteriors Indoxina, Algèria i Vietnam Tradicionalment, hom distingeix les marxes tàctiques de les logístiques efectuades per traslladar grans agrupaments de tropes durant una campanya
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal…
ranxo
Militar
Nom amb el qual hom designa, tradicionalment, el menjar de les casernes, els vaixells de guerra i les presons que antigament es reduïa a un sol plat barrejat.
De batalla
Història
Militar
Tractat de cavalleria titulat també Libellus de batallia facienda, escrit, en català, entre el 1251 i el 1255 i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona.
És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges Fonamentat en els Usatges , amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges
conquesta de Nàpols
Militar
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…