Resultats de la cerca

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67

Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes 1821-23 Ascendit 1824 a capità, fou destinat a Alacant El 1833 s’uní als carlins de Morella participà en l’Expedició Reial 1837 i en la d’Andalusia 1838 però, capturat pels isabelins, fou afusellat El seu fill, Francesc Tallada i Forcadell Alacant 1824 — Gurb de la Plana, Osona 1873, també militar, a dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià 1840 Lluità també a la segona guerra Carlina ferit, es retirà a Tortosa Tornà a alçar-se en armes el 1872 assolí el grau de…

Governador de Màlaga, reprimí a traïció la revolta liberal de Torrijos 1831 El 1835 s’uní als carlins i succeí Zumalacárregui en el comandament de les tropes carlines del nord S'oposà al conveni de Bergara, i fou assassinat per uns voluntaris carlins

Lluità a Nàpols per la República Partenopea 1799 Exiliat, s’uní a l’exèrcit napoleònic i combaté a Marengo 1800 i en la guerra contra Espanya 1811 Cap de les forces napolitanes, fou derrotat per Àustria a Rieti 1821 —això l’exilià fins el 1848— i a Venècia 1849

Serví a l’exèrcit del tsar, i el 1917 s’uní als bolxevics Combaté els exèrcits contrarevolucionaris de Kolčak Fou comandant de les forces soviètiques a l’Extrem Orient 1922-38 Conseller militar de Sun Yat-sen 1924-25 i de Chiang Kai-shek, fou depurat per Stalin

De primer fou entusiasta de Napoleó, però després s’hi oposà obertament i projectà un alçament general amb LDaoíz y Torres que no reeixí a causa de la disgregació dels oficials d’artilleria S'uní a la revolta popular antifrancesa del 2 de maig 1808 i morí en el combat

Oficial d’artilleria, participà en les campanyes al nord d’Àfrica 1790-91, en la guerra contra França 1794 i en la defensa de Cadis 1797 Ascendí a capità 1798 i el 1808 fou destinat a Madrid El 2 de maig s’uní a la revolta antifrancesa i proporcionà armament als rebels Morí en el combat

Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27

S'uní a l’exèrcit patriòtic 1812 Candidat conservador, fou elegit president de la república 1845-49 i contribuí a la penetració econòmica dels EUA Trencà amb el partit conservador, i com a representant del liberalisme radical obtingué el poder 1861 fou elegit president constitucional 1863-64 i reelegit el 1866, però s’enfrontà amb els liberals i fou enderrocat 1867