Resultats de la cerca

L’aportació magmàtica s’intercala entre els estrats de la roca original, de manera que formen petits filons que concorden amb l’estratificació original

Aquesta reacció només es pot produir si hi ha una aportació d’energia que compensi aquesta diferència

Els principals mecanismes d’ionització són la collisió dels àtoms o molècules amb altres àtoms i ions, la interacció amb algun tipus de radiació i l’aportació de calor

Presenta l’interès de no requerir cap aportació externa d’energia, però les seves possibilitats són limitades, i per això actualment és poc aplicat, fora d’algunes installacions rurals

Fou professor a Graz, a Friburg i a Viena La seva aportació fonamental fou una escala que permet de classificar els minerals segons llur duresa, coneguda com a escala de Mohs Entre les seves obres es destaca Grund-Riss der Mineralogie 1822-24

Inventà, segons afirmacions del seu amic Henry Cavendish, la balança de torsió, utilitzada per aquest en la determinació de la densitat de la Terra És autor d’un tractat dels imants artificials 1750, que representa l’aportació científica més important sobre el magnetisme després de les intuïcions de Gilbert i poc abans de la teoria d’Aepinus

Es graduà el 1900 a Munic i començà el 1904 a ensenyar física a la Universitat de Göttingen Aquest mateix any donà a conèixer la seva teoria de la capa límit, teoria que constitueix una aportació molt important a la mecànica dels fluids Estudià també els fenòmens de transmissió de la calor Publicà Vier Abhandlungen zur Hydrodynamik und Aerodynamik 1927

Emigrà als EUA, on es naturalitzà Es doctorà en física el 1967 a la Universitat de Chicago, i des del 1982 és professor de física de la Universitat de Princeton Fou guardonat amb el premi Nobel de física l’any 1998, conjuntament amb Robert BLaughlin i Horst LStörmer, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega

Es doctorà a la Universitat de Stuttgart el 1979, en 1978-98 treballà als Bells Laboratoires i, des del 1998, és professor de física a la Universitat de Columbia, Nova York Rebé el premi Nobel de física 1998, compartit amb RBLaughlin i DCTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega, a partir de les investigacions sobre l' efecte Hall

Estudià al Carnegie Institute of Technology i a la Universitat de Nova York Treballà a la companyia Texas 1941-46 i posteriorment fou cap del departament de física del Oak Ridge National Laboratori 1946-55 En 1955-86 fou professor de física del MIT, d’on és professor emèrit des del 1986 El 1994 li fou atorgat el premi Nobel de física per la seva aportació a la tècnica de difracció dels neutrons, que compartí amb el canadenc B Brockhouse