Resultats de la cerca

Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el potencial a què és sotmès un…

Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…

Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo

Soci del Centre Excursionista de Tarragona i de l’Agrupació Cultural Vila-seca, presidí la secció d’esquí i alpinisme de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1996-97 Feu ascensions als Pirineus i als Alps i formà part de les expedicions al Muztagh Ata 1995 i a l’Everest 1997, 2000 Participà en curses i travesses d’esquí de muntanya, competicions d’esports d’aventura i maratons

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002

S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar 8400 m els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu 8463 m el 1991 Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar 1990 i al pilar oest del Makalu 1991, on perdé la vida durant el descens