Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
salma
Física
Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya.
A Barcelona valia 4 quarteres, o sia 278,07 l
teula
Física
Antiga mesura per a cabals d’aigua.
A Barcelona equivalia a la fibla, mentre que al Camp de Tarragona equivalia a 80 plomes
regadora
Física
Antiga mesura per a cabals d’aigua emprada al Principat de Catalunya.
A Barcelona equivalia a 845 plomes 1859000 l/24 hores i a Tarragona a 120 plomes 379283 l/24 hores
petricó
Física
Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet, pròpia del Principat de Catalunya, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235 l a Barcelona.
A diversos llocs, com Lleida i Tarragona, era anomenat correntment quart de porró
quarteró
Física
Mesura de capacitat per a grans.
A Barcelona equival al picotí, mentre que al País Valencià és igual a 1/192 del cafís, o sia 1,046 l en general i 1,298 a la zona meridional
perxa
Física
Antiga mesura de longitud, de valor variable segons els països.
Té l’origen en la pertica romana 10 peus romans i ha estat molt emprada a Itàlia A Catalunya equivalia a 8 1/2 peus de Barcelona, o sia 2,204 m
pam quadrat
Física
Mesura superficial emprada especialment en les transaccions sobre el sòl urbà.
Les seves diferències d’apreciació donen lloc ben sovint a conflictes i plets Arreu de Catalunya s’acostuma a aplicar el pam quadrat de Barcelona, o sia de 37700 mm 2
cana
Física
Antiga mesura de longitud dividida en vuit pams, estesa pel Principat de Catalunya, les Illes Balears, Occitània, el nord d’Itàlia, etc; la mitja cana (quatre pams) equival, aproximadament, a la vara (també de quatre pams) del País Valencià, Aragó, Castella, el País Basc, Galícia, Sud-amèrica, etc.
La cana de Barcelona feia 1,555 m la de Girona, 1,559 m la de Lleida, 1,556 m la de Tarragona 1,560 m la de Mallorca, 1,564 m
marc
Numismàtica i sigil·lografia
Física
Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs…
picotí
Física
Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya.
A Barcelona i a Tarragona era igual a 1/4 del quartà i equivalia a 1,448 l i 1,475 l respectivament, però a Lleida corresponia a 1/8 del quartà 0,764 l, i a Girona 1/12 del quartà, o sia 1/2 mesuró o 1/2 cop 1,506 litres