Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La…
aire
Física
Química
Nom genèric donat antigament als gasos.
Així l' aire desflogisticat o aire vital era l’oxigen l' aire fix , el diòxid de carboni l' aire inflamable, l’hidrogen l' aire flogisticat , el nitrogen l' aire inflamable dels aiguamolls , el metà
transmutació
Física
Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen (radioactivitat).
Quan la transmutació és espontània hom l’anomena desintegració , i quan ha estat induïda artificialment reacció nuclear La transmutació artificial fou descoberta per ERutherford el 1911 en collocar una certa quantitat de l’isòtop de nombre de massa 210 del poloni, que és emissor de partícules α, en un recinte ple de nitrogen la reacció nuclear que va provocar fou 4 He + 1 4 N → 1 7 O + 1 H, que en forma abreujada s’escriu 1 4 Nα, p 1 7 O
fred
Física
Tecnologia
Estat d’un cos, d’una substància, d’una cambra, etc, que té una temperatura inferior a la normal.
La producció de fred consisteix en l’evacuació de calor del cos a refredar, i sovint s’aconsegueix mitjançant la refrigeració El fred té aplicació secundària a gairebé tota mena d’indústria fred industrial , per a la dissipació de calor produïda per reaccions, en processos químics, i és fonamental en la conservació d’aliments congelació, en la separació de gasos obtenció d’oxigen i nitrogen de l’aire, en la condensació de gasos producció d’amoníac, en el dessalatge d’aigua de mar, etc
combustió
Física
Química
Reacció d’oxidació que és acompanyada de despreniment de llum i calor, amb flama (combustió viva) o sense (combustió lenta).
En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una…