Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Igor Kurčatov
Física
Físic nuclear soviètic.
Dirigí les investigacions que portaren a la fabricació de la primera bomba atòmica de l’URSS i posteriorment a la primera bomba termonuclear del món Director de l’Institut d’Energia Atòmica i acadèmic de ciències de l’URSS, dedicà els últims anys de la seva vida a estudiar les aplicacions pacífiques de l’energia nuclear
Hans Albrecht Bethe
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967
John Dalton
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al…
Amedeo Avogadro
Física
Físic italià.
Comte de Quaregna i de Cerreto Des del 1820, catedràtic de física a la Universitat de Torí Les lleis formulades per Gay-Lussac 1805-10 suggeriren a Avogadro el seu model dels gasos, presentat al “Journal de Physique” 1811 en la memòria Essai d’une manière de déterminer les masses relatives des molécules élémentaires des corps et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons , la qual reformà la teoria atòmica Les lleis d’Avogadro donaren la solució al conflicte entre la teoria atòmica de Dalton i les experiències de Gay-Lussac Les seves…
Joseph Larmor
Física
Físic irlandès.
Fou el creador d’importants teories sobre l’estructura atòmica i el comportament dels electrons, i amplià els conceptes clàssics de la termodinàmica
Niels Henrik Arley
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic danès.
Educat a la Universitat de Copenhaguen, fou editor del Journal for Geophysical Research i fou un notable investigador sobre problemes estadístics en biologia i física atòmica
Robert Fox Bacher
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Cornell, collaborà amb JRobert Oppenheimer als laboratoris de Los Alamos Nou Mèxic per a la producció de la primera bomba atòmica
John Clarke Slater
Física
Físic nord-americà.
Ha investigat la teoria quàntica en àtoms, molècules i cristalls, els orbitals atòmics, les bandes d’energia en els cristalls, etc Ha publicat nombroses obres, sobretot de teoria atòmica
Friedrich Paschen
Física
Físic alemany.
Fou professor a Tübingen, Bonn i Berlín Estudià les ratlles espectrals, els raigs X i les descàrregues elèctriques en els gasos, i verificà experimentalment la teoria atòmica relativista de Sommerfeld
George Eugene Uhlenbeck
Física
Físic nord-americà, d’origen neerlandès.
Féu recerques en física nuclear, mecànica quàntica, estructura atòmica, etc, i fou professor a Utrecht i a Michigan És el creador, juntament amb Goudsmit, de la teoria del spin de l’electró
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina