Resultats de la cerca
Es mostren 1535 resultats
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió…
criogènia
Física
Tecnologia
Designació genèrica de les tècniques de producció, manteniment i aplicació de temperatures molt baixes.
Per a la producció d’aquestes criotemperatures hom utilitza, generalment, gasos liquats Entre les aplicacions de la criogènia hi ha la producció de corrent elèctric per crioalternadors, la producció d’oxigen líquid d’ús mèdic o industrial, i la liqüefacció de gasos per tal d’emprar-los com a propulsants
puntual
Astronomia
Física
Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.
mecànica quàntica-relativista
Física
Part de la mecànica quàntica que inclou les teories de la relativitat.
La mecànica quàntica nasqué de la mecànica relativista L&de Broglie Però la dinàmica quàntica elaborada per Schrödinger utilitza l’expressió no relativista de l’energia cinètica dels corpuscles, cosa que s’acorda amb les velocitats modestes dels nuclis i els electrons atòmics als quals és aplicada PAMDirac fundà la mecànica quàntica relativista 1929 en crear una funció d’ona de quatre components, un per cada dimensió espacial x, y i z i un per la dimensió temporal, el temps t No es tracta, però, d’un vector, ans d’un ésser matemàtic nou, dit spinor Dirac trobà el sistema de…
anamorfosi
Física
En cinematografia, compressió horitzontal de les imatges d’una pel·lícula obtinguda amb un objectiu anamòrfic per tal que, en ésser projectades per un altre objectiu anamòrfic, es reprodueixi l’escena amb les proporcions reals.
És la base de les impressions i projeccions en panoràmica i cinemascop
spinor
Física
Objecte matemàtic que hom utilitza per a representar les partícules de spin 1/2 i, en particular, l’electró.
En una descripció elemental, els spinors poden ésser considerats com a elements de l’espai producte de l’espai de Hilbert ordinari de les funcions d’ona i l’espai C 2 , i són indicats especificant-ne les dues components 2 / 1 2 / 2 En la descripció de Dirac els spinors tenen quatre components
asfèric | asfèrica
Física
Dit d’una superfície no esfèrica, especialment de les superfícies de lents o bé miralls la forma dels quals difereix lleugerament de l’esfèrica i que hom acostuma a emprar per a reduir les aberracions.
Són superfícies asfèriques, per exemple, les dels miralls parabòlics per a telescopis i els objectius Schmidt
moment magnètic intrínsec
Física
Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
Té molta relació amb el spin de les partícules, fins al punt que el neutró, que no té càrrega elèctrica, però sí spin, té també moment magnètic intrínsec En el cas del nucli atòmic, hom parla de moment magnètic nuclear
col·lisió elàstica
Física
Col·lisió entre partícules en la qual cap de les partícules no experimenta cap canvi de l’energia interna.
Després de la collisió, les partícules són les mateixes que abans del xoc En aquesta mena de collisions es conserva l’energia cinètica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina