Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
angles d’Euler
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
William Hyde Wollaston
Física
Químic i físic anglès.
S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar elsangles dels cristalls
Isaac Newton
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès.
Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que ocupà fins que…
partícula
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
limbe
Física
Vora del cercle graduat que porten alguns instruments de mesura, especialment els destinats a mesurar angles.
Johann Christian Poggendorff
Física
Físic alemany.
Fou professor de física a la Universitat de Berlín Inventà un tipus de pila i un mètode per a mesurar angles de desviació en els galvanòmetres sensibles Féu també recerques sobre la polarització elèctrica i el magnetisme
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un…
reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que elsangles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una…
condició d’aplanetisme d’Abbe
© fototeca.cat
Física
Relació que ha de complir un sistema òptic perquè sigui aplanètic.
L’expressió que la dóna és n y sinα = n'y' sinα’, essent n i n' els índexs de refracció del medi objecte i imatge, i y i y' les dimensions transversals d’objecte i imatge, i α i α’ elsangles que forma una mateix raig que havent sortit del punt objecte A arribi al punt imatge B Un sistema és aplanètic si verifica aquesta condició per a qualsevol punt de l’eix i unes certes dimensions transversals És anomenada també condició del sinus
balança de torsió
Física
Dinamòmetre de torsió, basat en la deformació de dues molles espirals o en la deformació per torsió d’una cinta metàl·lica, sota l’acció del moment del pes del cos aplicat a l’extrem d’un canastró.
La balança presenta una escala circular degudament mesurada en càrregues, corresponents a diversos angles de torsió, tots ells dins la regió en què el sistema que es deforma té un comportament perfectament elàstic Un ajust de zero, indicat per la coincidència amb el zero de l’escala de dos índexs, fix l’un i solidari al canastró l’altre, deixa la balança en condicions de funcionament En carregar la balança, l’índex mòbil es desplaça juntament amb tot el canastró Hom obté el valor de la mesura donant una torsió contrària a una de les molles o a un dels extrems de la cinta fent…