Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
experiment
Física
Tecnologia
Producció artificial i controlada d’un fenomen per tal de dur a terme la comprovació d’una hipòtesi.
El concepte d’experiment inclou el conjunt d’operacions de tipus heurístic encaminades a donar solidesa a la formulació d’una hipòtesi basada en una sèrie de suposicions més o menys vagues Per tant, un experiment només és possible si hi resten especificades de forma explícita les condicions de comprovació d’una hipòtesi, si aquestes condicions es poden produir voluntàriament i si hom pot controlar determinats factors En general, la informació obtinguda per mitjà de l’experimentació és representada quantitativament i són els mètodes estadístics els que permeten de…
James Ephraim Lovelock
Física
Científic britànic.
Investigador 1941-61 al National Institute for Medical Research, on desenvolupà el cromatògraf de gasos de captura d’electrons, que feu possible la detecció de clorofluorocarburs CFC i altres gasos presents en petites quantitats en l’atmosfera El 1961 fou cridat per la NASA per a planificar experiments adreçats a detectar vida a Mart Inicià, així, els seus estudis comparatius de les atmosferes dels planetes propers que el portaren, d’una banda, a negar la possibilitat que hi hagués vida a Mart o a Venus, i d’una altra, a formular la hipòtesi —anomenada hipòtesi Gaia…
Max Karl Ernst Ludwig Planck
Física
Físic alemany.
Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres Estimulat pels…
Arnold Sommerfeld
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alemany.
Elaborà teories sobre el giroscopi, la difracció, els raigs X, els electrons metàllics, etc, però és conegut sobretot pel fet d’haver perfeccionat la teoria atòmica de Bohr amb la hipòtesi de les òrbites ellíptiques
Oliver Heaviside
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès.
Féu progressar la teoria del càlcul vectorial i creà el càlcul simbòlic Estudià la teoria de les ones electromagnètiques, la telefonia i la telegrafia i formulà la hipòtesi de l’existència a l’alta atmosfera d’una capa ionitzada, anomenada capa de Heaviside
experiment de Davisson-Germer
Física
Important experiment efectuat el 1927 per C.J.Davisson i L.H.Germer, amb el qual demostraren que les partícules de matèria, sota determinades condicions, presenten un moviment ondulatori.
L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria
tercer principi de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual en el zero absolut de temperatura la variació d’entropia d’un sistema en un procés isotèrmic tendeix a zero.
Aquest principi emana del teorema de Nernst, enunciat el 1906 i completat per Planck el 1912 amb la hipòtesi que en el zero absolut l’entropia de qualsevol substància sòlida o líquida pura és zero Una conseqüència del tercer principi és que el zero absolut no es pot atènyer amb un nombre finit de transformacions termodinàmiques
difracció d’electrons
Física
Fenomen de dispersió d’un feix col·limat d’electrons en incidir sobre determinats materials que tenen estructura cristal·lina.
Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules
Tsung-Dao Lee
Física
Físic xinès.
Establert als EUA des del 1946, treballà a la Universitat de Chicago amb ChNYang en física teòrica i després a la de Califòrnia i Berkeley i a l’Institute for Advanced Study a Princeton 1951 Les recerques iniciades el 1946 per ambdós físics sobre la conservació del principi de paritat permeteren d’enunciar el 1956 que el mesó φ i el γ eren una mateixa partícula, hipòtesi que fou confirmada el 1957 per ChSWu El 1957 compartí amb el seu company Yang el premi Nobel de física
Max Abraham
Física
Físic alemany.
Destacà pels seus estudis sobre l’electromagnetisme de Maxwell publicà en dos volums la Theorie der Elektrizität , obra estàndard durant força anys Introduí la noció de moment magnètic i mostrà que la massa de l’electró creix infinitament, a mesura que la seva velocitat s’apropa a la velocitat de la llum Malgrat això, no va conciliar-se mai amb la teoria relativista d’Einstein, que creia errònia per tal com era contrària al sentit comú, i romangué convençut de la validesa de la hipòtesi de l'èter