Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…
goniòmetre
![](/sites/default/files/media/FOTO/GONIÒMETRE.jpg)
Goniòmetre d’aplicació o de contacte (a dalt) i de reflexió (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar angles.
Hi ha diverses classes de goniòmetres segons el tipus de mesura a fer Els més coneguts són els goniòmetres d’aplicació o de contacte i els de reflexió , tots dos emprats, principalment, per a mesurar l’angle que formen les cares dels cristalls Els primers són emprats solament en cristalls de grandària suficient, posant-los en contacte directe amb les cares del cristall Els segons són d’una gran precisió i funcionen òpticament En primer lloc hom projecta un raig de llum sobre una cara del cristall i observa amb una ullera el raig reflectit a continuació hom fa girar el cristall entorn d’un eix…
liqüefacció
Física
Química
Acció i efecte de liqüefer.
La liqüefacció només es pot efectuar per sota de la temperatura crítica Quan aquesta temperatura és inferior a la temperatura ambient, hom parla de condensació en el cas contrari, hom l’anomena pròpiament liqüefacció , malgrat que, des d’un punt de vista físic, es tracta del mateix fenomen Per tal d’assolir la liqüefacció hom pot sotmetre el gas a compressió, a refredament o bé a ambdues operacions combinades El primer sistema emprat fou la refrigeració, tot i que la seva aplicació industrial ha estat recent Hom installa en sèrie tres cicles de refrigeració, en els quals hom…
central nuclear
![](/sites/default/files/media/FOTO/225282.jpg)
Esquema de funcionament d’una central nuclear
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia energètica
Central elèctrica que aprofita l’energia despresa en la fissió del nucli d’algun element físsil de nuclis atòmics.
Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor el combustible nuclear, el moderador en el cas dels reactors tèrmics i el refrigerant això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són urani enriquit com a…
solidificació
Física
En una substància, pas de l’estat líquid a l’estat sòlid (o de l’estat gasós al sòlid) mitjançant la disminució de la seva temperatura, la variació adequada de pressió (en general, augment) o ambdues accions simultàniament.
És el fenomen invers del de la fusió Si es tracta de substàncies que són cristallines a l’estat sòlid, hom pot definir, per a una pressió determinada, una temperatura de solidificació o punt de solidificació , els valors dels quals coincideixen amb els de fusió corresponents Durant la solidificació és emesa una quantitat d’energia calorífica per unitat de massa, igual a la que cal fornir per a provocar la fusió de la mateixa substància calor de fusió en les mateixes condicions de pressió fase 3
punt crític
Física
Química
Composició d’un sistema en el moment que, bo i afegint un solvent a dos líquids parcialment miscibles (per exemple, alcohol a èter i aigua), ambdues solucions arriben a tenir la mateixa composició, tot transformant-se en una sola fase.
Encara que la distribució relativa del solvent en ambdós líquids, parcialment miscibles no roman constant, sinó que hi ha un augment de les solubilitats mútues d’ambdós líquids, provocat per l’addició del solvent
fase
![](/sites/default/files/media/FOTO/FASES.jpg)
Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor ( TA i TB . punts d’ebullició d' A i B ); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic ( TA i TB . punts de fusió d' A i B ); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni, i si n'hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius, i els canvis en sentit contrari són anomenats…
temperatura
Física
Magnitud termodinàmica que posa en evidència l’energia tèrmica d’un cos amb relació a la d’un altre.
La idea més primària de temperatura és la que s’ha fet l’home com a conseqüència de la sensació fisiològica de fred i calor en produir-se un bescanvi d’energia tèrmica entre el cos humà i altres cossos o, simplement, el medi que l’envolta Des del punt de vista físic, la temperatura d’una substància pot ésser definida, segons la teoria molecular, com la mesura de l’energia cinètica mitjana de les molècules que la formen, o bé, segons la mecànica estadística, com la derivada de l’energia E respecte a l’entropia S a volum V constant És a dir En aquest sentit, la temperatura és una magnitud…
llum
Física
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves propietats…
hidràulica
Laboratori d’hidràulica (Bundesanstalt für Wasserbau)
© Fototeca.cat
Física
Energia
Enginyeria mecànica
Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal·lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.
Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren…