Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Jean Cabannes
Física
Físic occità, professor i director, a la Sorbona, del laboratori d’investigacions físiques.
Treballà sobre les aplicacions de l’òptica electrònica a la determinació de les estructures moleculars i sobre l' efecte electroòptic de Kerr És autor de La diffusion moléculaire de la lumière 1929
Frederik Zernike
© Fototeca.cat
Física
Físic neerlandès.
Fou professor a Groningen Féu investigacions en òptica, i ideà el microscopi de contrast de fases, per la qual cosa el 1953 rebé el premi Nobel de física Fou membre de la Royal Society
Peter Zoller
Física
Físic austríac.
Especialitzat en física atòmica, i òptica i computació quàntiques, es doctorà a la Universitat d’Innsbruck i posteriorment feu recerca als Estats Units d’Amèrica Ha estat professor visitant al JILA de la Universitat de Colorado, Auckland Nova Zelanda, Orsay França, Harvard EUA i Pequín Xina, entre d’altres Actualment és catedràtic a l’Institut de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Per la seva recerca, principalment amb relació a la computació quàntica i la construcció d’un ordinador quàntic, ha rebut nombroses distincions, entre les quals destaquen els premis…
August Beer
Física
Físic alemany graduat a la Universitat de Bonn, d’on fou posteriorment professor.
Estudià els fenòmens òptics i establí la llei que porta el seu nom Escriví Einleitung in die höhere Optik ‘Introducció a l’òptica superior’, 1854 i Grundriss des photometrischen Kalkulus ‘Compendi de càlculs fotomètrics’, 1854
Paul Karl Ludwig Drude
Física
Físic alemany.
Estudià a Göttingen, Friburg i Berlín, i fou professor a Leipzig, Giessen i Berlín Investigà especialment en òptica i desenvolupà la teoria electrònica dels metalls Publicà Physik des Äthers 1894 i Lehrbuch der Optik 1900
Abū ‘Alī al-Ḥasan ibn al-Hayṯam
Astronomia
Física
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i físic àrab conegut a Occident amb el nom d’Alhazen.
Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud
densitòmetre
Fotografia
Física
Aparell emprat per a mesurar la densitat de color en els negatius i les transparències en color.
N'hi ha de dues menes el densitòmetre òptic , que indica sobre una escala graduada la densitat de cadascun dels tres colors bàsics, i el densitòmetre electrònic , que funciona mitjançant circuits electrònics i dóna mesures més exactes, puix que no depenen de l’apreciació òptica personal
Vladimir Konstantinovič Arkad’ev
Física
Físic rus.
Professor a Moscou Els seus treballs més importants són de física fonamental, especialment d’electromagnetisme i magnetodinàmica, però també d’òptica i espectroscòpia El 1913 descobrí l’absorció selectiva de les radiacions electromagnètiques en els cossos ferromagnètics, que obrí nous camins a la investigació de les propietats magnètiques de la matèria
Armand Hippolyte Louis Fizeau
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Treballà amb JBC Foucault en el camp de l’òptica i féu la primera mesura de la velocitat de la llum en l’aire Provà que l’efecte Doppler pot ésser utilitzat per a mesurar la velocitat radial dels estels Estudià també la dilatació dels cristalls i la polarització de la llum
generació d’harmònics secundaris
Física
Procés òptic no lineal en què fotons d’un raig de llum interaccionen amb un medi no lineal per esdevenir fotons amb el doble de freqüència, el doble d’energia i la meitat de longitud d’ona que els fotons inicials.
La generació d’harmònics secundaris per part del collagen sota l’efecte d’un làser és utilitzada en la microscòpia òptica d’alta resolució en els camps de la medicina i la biologia Aquest efecte té el seu equivalent en radiotècnia en la duplicació realitzada per un circuit o un dispositiu multiplicador de freqüència