Resultats de la cerca

Treballà sobre les aplicacions de l’òptica electrònica a la determinació de les estructures moleculars i sobre l' efecte electroòptic de Kerr És autor de La diffusion moléculaire de la lumière 1929

Fou professor a Groningen Féu investigacions en òptica, i ideà el microscopi de contrast de fases, per la qual cosa el 1953 rebé el premi Nobel de física Fou membre de la Royal Society

Especialitzat en física atòmica, i òptica i computació quàntiques, es doctorà a la Universitat d’Innsbruck i posteriorment feu recerca als Estats Units d’Amèrica Ha estat professor visitant al JILA de la Universitat de Colorado, Auckland Nova Zelanda, Orsay França, Harvard EUA i Pequín Xina, entre d’altres Actualment és catedràtic a l’Institut de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Per la seva recerca, principalment amb relació a la computació quàntica i la construcció d’un ordinador quàntic, ha rebut nombroses distincions, entre les quals destaquen els premis…

Estudià els fenòmens òptics i establí la llei que porta el seu nom Escriví Einleitung in die höhere Optik ‘Introducció a l’òptica superior’, 1854 i Grundriss des photometrischen Kalkulus ‘Compendi de càlculs fotomètrics’, 1854

Estudià a Göttingen, Friburg i Berlín, i fou professor a Leipzig, Giessen i Berlín Investigà especialment en òptica i desenvolupà la teoria electrònica dels metalls Publicà Physik des Äthers 1894 i Lehrbuch der Optik 1900

Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud

N'hi ha de dues menes el densitòmetre òptic , que indica sobre una escala graduada la densitat de cadascun dels tres colors bàsics, i el densitòmetre electrònic , que funciona mitjançant circuits electrònics i dóna mesures més exactes, puix que no depenen de l’apreciació òptica personal

Professor a Moscou Els seus treballs més importants són de física fonamental, especialment d’electromagnetisme i magnetodinàmica, però també d’òptica i espectroscòpia El 1913 descobrí l’absorció selectiva de les radiacions electromagnètiques en els cossos ferromagnètics, que obrí nous camins a la investigació de les propietats magnètiques de la matèria

Treballà amb JBC Foucault en el camp de l’òptica i féu la primera mesura de la velocitat de la llum en l’aire Provà que l’efecte Doppler pot ésser utilitzat per a mesurar la velocitat radial dels estels Estudià també la dilatació dels cristalls i la polarització de la llum

La generació d’harmònics secundaris per part del collagen sota l’efecte d’un làser és utilitzada en la microscòpia òptica d’alta resolució en els camps de la medicina i la biologia Aquest efecte té el seu equivalent en radiotècnia en la duplicació realitzada per un circuit o un dispositiu multiplicador de freqüència