Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull

Professor a la Columbia University i al CERN i director des del 1979 del laboratori d’acceleradors Fermi de Batavia Illinois, rebé el 1988 amb M Schwartz i J Steinberger el premi Nobel per la seva contribució a l’estudi de les partícules subatòmiques

Feu recerques importants en òptica, especialment sobre els fenòmens luminescents, fisiologia òptica, els colors, etc, i també en fonts de llum freda mitjançant radiacions ultraviolades Rebé dues vegades l’orde de Lenin de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el premi Stalin 1942

Desenvolupà el mètode de refredament magnètic anomenat de desmagnetització adiabàtica , per tal d’obtenir temperatures pròximes al zero absolut i poder determinar, així, calors específiques a baixes temperatures Descobrí, per mètodes espectroscòpics, els isòtops 17 i 18 de l’oxigen El 1949 rebé el premi Nobel de química

Estudià a Columbia i en diverses universitats d’Alemanya i Suïssa i fou professor a la de Columbia des del 1929 Treballà sobre les propietats magnètiques i elèctriques de l’àtom i ideà el mètode de la ressonància magnètica nuclear El 1944 rebé el premi Nobel de física

Fou un dels contribuïdors més decisius en l’estudi dels semiconductors i llurs aplicacions perfeccionà el primitiu transistor i elaborà el de junció Publicà Electrons and Holes in Semiconductors 1950, obra bàsica en aquest camp El 1956 rebé, juntament amb Bardeen i Brattain, el premi Nobel de física

Professor a la Universitat de Princeton, estudià el mesurament de raigs X d’àtoms mesònics μ, que li permeteren d’obtenir mesures precises del radi nuclear així com les interaccions febles a través de la descomposició per mesons K El 1980 rebé el premi Nobel de física juntament amb JW Cronin

Collaborà en el projecte Manhattan 1942, que conduí a la bomba nuclear Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B Mottelson , pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules

Féu importants recerques en física nuclear i partícules atòmiques, amb la collaboració d’EFermi a Roma i sobretot d’OChamberlain a Berkeley Pel descobriment de nous elements com el tecneci, l’àstat i el plutoni i de l’antiprotó rebé el 1959, juntament amb OChamberlain, el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch