Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
temperatura de Curie
Física
Temperatura per damunt de la qual totes les substàncies ferromagnètiques i ferrimagnètiques esdevenen paramagnètiques.
En general, el punt de Curie és inferior al de fusió
teorema de Bell
Física
Teorema elaborat el 1966 per J.Bell, en el marc de la controvèrsia entre determinisme i indeterminisme que provoca la mecànica quàntica.
Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada amb variables ocultes…
sèrie de Lyman
Física
Conjunt de ratlles ultraviolades que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n = 1.
La longitud d’ona λ de cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 911,8 N 2 / N 2 - 1, essent N un nombre enter més gran que 1
sèrie de Brackett
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n = 4; són a la part infraroja de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona vénen donats per l’expressió 1/λ = R H 1/4 2 - 1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H = 109 737 cm -1 i N un nombre enter més gran que 4
ressonància de Fano-Feshbach
Física
Ressonància que es presenta quan un estat de col·lisió de dues partícules està acoblat amb un estat lligat d’aquestes, cosa que fa que la secció eficaç de col·lisió augmenti notablement quan l’energia de la parella que col·lideix coincideix amb la de l’estat lligat.
L’existència d’aquest tipus de ressonàncies fou discutida per Ugo Fano en el context de collisions d’electrons de baixa energia amb àtoms i molècules, i posteriorment fou adaptada en el context de reaccions nuclears per Herman Feshbach Recentment, aquest tipus de ressonàncies han estat utilitzades àmpliament en l’estudi de collisions atòmiques en gasos atòmics ultrafreds, on la posició de l’estat ressonant pot ser modificada per aplicació d’un camp magnètic extern
relació de Bowen
Física
Meteorologia
Quocient entre els fluxos de calor sensible i de calor latent emesos per una superfície.
Aquesta relació és important en els càlculs de balanç d’energia a l’atmosfera Valors típics són de 0,1 sobre oceans tropicals, 0,5 sobre àrees cobertes de vegetació o superiors a 10 sobre els deserts
relació Duane-Hunt
Física
En un aparell de raigs X, relació que hi ha entre la longitud d’ona màxima de l’espectre dels raigs X produïts i la tensió de pic, és a dir, la tensió acceleradora dels electrons al tub de raigs X.
Si la tensió de pic, U , és expressada en volts i la longitud d’ona màxima de l’espectre, λmàx, en àngstroms, aquesta relació és λmàx Å = 12 400/ U V
regla de Hund
Física
Regla segons la qual tots els orbitals d’un mateix nivell energètic han d’ésser ocupats per un electró abans que un d’ells pugui ésser ocupat per un doblet electrònic.
potencial de Yukawa
Física
Representació aproximada del potencial nuclear, utilitzada per Yukawa en la seva teoria mesònica de les forces nuclears.
Té la forma V Yukawa r = -V 0 e -kr / r, on V 0 i k són constants
raigs X
fototeca.cat
©
Física
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d’un electró d’una òrbita externa a una d’interna, pel fet d’haver perdut aquesta un electró per efecte d’una excitació exterior o d’una absorció per part del nucli (captura K).
En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de càtode calent Els primers són tubs de raigs…