Resultats de la cerca

Fou professor de fisiologia a Königsberg, Bonn i Heidelberg i de física a Berlín Estudià des d’angles inèdits aspectes importants de la fisiologia, com ara el mecanisme íntim dels sentits La seva aportació a l’acústica moderna és fonamental Féu també nombroses investigacions en el camp de l’electrodinàmica, analitzà l’activitat muscular i fou el primer a formular matemàticament el principi de conservació de l’energia a la seva obra Über die Erhaltung der Kraft ‘Sobre la conservació de l’energia’, 1847 Inventà l’oftalmoscopi 1851, perfeccionà la teoria dels colors de Young 1855 i descobrí les…

Considerat com un dels fundadors de la mecànica quàntica , ha tingut una gran incidència en el desenvolupament de la física atòmica i nuclear El 1927 formulà l’anomenat principi d'incertesa i el 1932 li fou concedit el premi Nobel de física La seva obra bàsica, Die Physikalischen Prinzipien der Quantentheorie ‘Els principis físics de la teoria quàntica’, 1930, ha estat ampliada en successives edicions Escriví també valuosos assaigs sobre filosofia de la ciència

Féu progressar la teoria del càlcul vectorial i creà el càlcul simbòlic Estudià la teoria de les ones electromagnètiques, la telefonia i la telegrafia i formulà la hipòtesi de l’existència a l’alta atmosfera d’una capa ionitzada, anomenada capa de Heaviside

Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud

El 1962 es graduà en ciències a Oxford 1962, i poc després començaren a manifestar-se-li els símptomes d’una esclerosi lateral amiotròfica, malaltia que produeix una atròfia muscular progressiva i que l’obligà a desenvolupar les seves activitats i a comunicar-se per mitjans artificials Posteriorment anà a Cambridge, on es doctorà 1966 i dugué a terme recerca postdoctoral L’any 1979 ocupà la càtedra Lucasiana de matemàtiques d’aquesta universitat, de la qual es jubilà l’any 2009 Feu contribucions importants en els dominis de la física teòrica i la cosmologia Destaquen la demostració de la…

El 1969 compartí el premi Nobel de química amb DHRBarton, pels seus treballs en l’anàlisi conformacional com a nou auxiliar per a esbrinar l’estructura molecular Estudià també l’estructura dels composts orgànics amb halògens, l’estereoquímica dels anells de sis carbonis i l’estructura molecular per mitjà dels raigs X i la difracció d’electrons

Fou professor a la Universitat de Dresden El 1888 investigà l’efecte fotoelèctric descobert per H Hertz el 1887 i descobrí l’efecte que duu el seu nom És autor de Die Lichtelektrizität 1914

Investigà la conducció tèrmica i elèctrica en els metalls, estudià els efectes electromagnètics i termomagnètics en l’acer tou i descobrí l’efecte que duu el seu nom

Treballà amb WRamsay i ERutherford Féu investigacions atòmiques i descobrí el radiotori, el mesotori i, amb LMeitner, el protoactini Formulà, amb Strassmann, la teoria de la fissió de l’urani, per la qual rebé el premi Nobel de química el 1945

Es destacà en el camp de la física de baixes temperatures criogènia i féu estudis de la superconductivitat i sobre el magnetisme El 1947 assolí la temperatura de 0,002 K mitjançant la desimantació de sals paramagnètiques