Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
Pierre Curie
Pierre Curie
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Cursà estudis a la Sorbona, on es llicencià en ciències 1877 i treballà com a ajudant al laboratori de QP Desains El 1880 descobrí la piezoelectricitat a través d’experiments duts a terme conjuntament amb el seu germà Paul-Jacques, i a partir dels seus estudis sobre l’estructura cristallina elaborà una teoria general de la simetria aplicable a tots els fenòmens físics Per tal d’investigar a fons el magnetisme , perfeccionà alguns instruments de mesura i construí una balança aperiòdica de lectura directa balança de Curie i una balança de torsió destinada a mesurar la susceptibilitat…
Marie Curie
Marie Curie
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és coneguda Maria Skłodowska (coneguda familiarment per Manya
) pel nom del seu marit P. Curie.
Física francesa d’origen polonès El 1891 es traslladà a París, on seguí estudis de física i matemàtiques El 1895 contragué matrimoni amb Pierre Curie , i a partir d’aleshores compartiren les investigacions, que donaren com a resultat descobriments fonamentals en el camp de la radioactivitat Henri Becquerel havia descobert un nou fenomen l’emissió espontània de radiacions similars als raigs X per part de l’urani, i aquests treballs serviren de base a la tesi doctoral de Marie Curie, la qual cercà si cap més matèria presentava aquest comportament el resultat fou el descobriment…
William Crookes
Física
Físic i químic anglès.
Estudià al Royal College of Chemistry El 1854 fou nomenat inspector al departament de meteorologia de l’observatori Radcliffe Oxford, i el 1855 obtingué la càtedra de química a la Universitat de Chester El 1856 es traslladà a Londres Fundà i dirigí la publicació “Chemical News” 1859-1906 i el “Quaterly Journal of Science” El 1861, en efectuar observacions espectroscòpiques dels residus obtinguts en la fabricació de l’àcid sulfúric, descobrí i aïllà per primera vegada el talli, del qual estudià exhaustivament les propietats Construí el radiòmetre 1875 i inventà i dissenyà els tubs electrònics…
James Cronin

James Cronin
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Graduat a la Southern Methodist University 1951 i doctorat a la Universitat de Chicago 1955, posteriorment s’incorporà al Brookhaven National Laboratory de Nova York Fou professor de física a les universitats de Princeton 1958-71 i a Chicago 1971-1997 Els anys noranta participà en el projecte Pierre Auger, de construcció d’un telescopi a l’Argentina per a la detecció de raigs còsmics Membre de la National Academy of Sciencies i d’altres societats científiques, feu recerques importants sobre física de les partícules elementals i publicà nombrosos articles en revistes de física El 1980 compartí…
tub de Pitot

Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és deguda només al…
teoria del funcional de la densitat
Física
Conjunt d’eines teòriques per al càlcul mecanicoquàntic de propietats de sistemes de molts cossos interactuants (en particular, àtoms, molècules i matèria condensada) basades en l’ús d’un funcional de la densitat del sistema, en comptes de la funció d’ona completa del conjunt de partícules.
Es fonamenta en el teorema de Hohenberg-Kohn 1964, el qual demostra que l’energia de l’estat fonamental d’un sistema de fermions és un funcional de la seva densitat i, per tant, no cal tenir en compte totes les variables corresponents a totes les partícules per a determinar-lo Existeix també una teoria per a sistemes amb dependència temporal basada en el teorema de Runge-Gross 1984 Gràcies als refinaments en la construcció dels funcionals de bescanvi i de correlació dels darrers anys, ha estat possible estudiar acuradament l’absorció de llum per molècules i nanoestructures, dinàmiques de…
teoria BCS
Física
Teoria quàntica general de la superconductivitat establerta per J. Bardeen, L.N. Cooper i J.R. Schrieffer l’any 1957, per la qual els fou concedit el premi Nobel l’any 1972.
Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té tendència a atreure els ions positius…
STI-90
Física
Escala de temperatures establerta pel Comitè Internacional de Pesos i Mesures l’any 1990.
La nova escala modifica lleugerament alguns valors, com ara el punt d’ebullició de l’aigua, que passa a ésser de 99,975° C La variació a temperatura ambient, respecte a l’escala habitual, només serà de millèssimes de grau a partir de 700° C serà d’unes dècimes i per damunt dels 2 500° C la diferència serà de més d’un grau L’escala té sobretot valor en els experiments que requereixen una gran exactitud de mesura
sèrie de Balmer
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n=2; són a la regió visible i a la de l’ultraviolat proper de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr
reixa de Rowland
Física
Tipus de xarxa de difracció constituïda per una làmina metàl·lica, proveïda d’una sèrie de ratlles paral·leles formant una reixa, que funciona per reflexió.