Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
transformada de Laplace
Física
Matemàtiques
Donada una funció real f tal que f(t) = 0 per a t<0, funció F(s) definida per l’expressió F(s) = ∫∞0f(t) e-st dt, essent s un nombre complex.
Hom la designa sovint per ℒ f , o bé per ℒ f , i permet de transformar equacions diferencials de difícil resolució en equacions algèbriques És emprada especialment per a l’anàlisi de circuits elèctrics i de servosistemes
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable
llei de Lambert
Electrònica i informàtica
Física
Llei en virtut de la qual la il·luminació d’una superfície és inversament proporcional al quadrat de la distància que la separa del focus lluminós i directament proporcional al cosinus de l’angle que formen els raigs lluminosos amb la normal a la superfície.
És anomenada correntment llei del cosinus illuminació
llei de Lambert
Física
Llei exponencial que expressa la intensitat de radiació que travessa un medi absorbent, en funció de la intensitat inicial i de la distància recorreguda en el medi (absorbància).
En el cas d’una solució, aquesta llei és coneguda com a llei de Beer o de Beer-Lambert
lleis de Kirchhoff
Física
Lleis relatives a la radiació tèrmica dels cossos.
Segons la primera llei , la raó entre el poder emissiu total i el poder absorbent total d’un cos, bé que depèn de la seva temperatura i del medi exterior al cos, és independent de la natura del cos La segona llei estableix que la intensitat específica d’una radiació de freqüència f en un medi donat, és directament proporcional al quadrat de l’índex de refracció del medi, per a la mateixa freqüència f , i que la constant de proporcionalitat és la intensitat específica de la radiació, de freqüència f , a igual temperatura, en el buit
equació de Kirchhoff
Física
Equació que relaciona la variació d’entalpia amb la temperatura a pressió constant.
S'expressa per i permet de calcular la variació d’entalpia H d’una reacció a la temperatura T 2 , tot coneixent la variació de l’entalpia de la reacció a una certa temperatura T 1 i les capacitats calorífiques dels productes i dels reactius a T 1 i T 2
principi de Huygens-Fresnel
Física
Principi enunciat per Fresnel el 1816 que permet d’explicar els fenòmens de difracció de la llum i que és una modificació del de Huygens.
Consisteix a suposar que les ones secundàries del principi de Huygens es propaguen en totes direccions, però amb una amplitud A que depèn de l’angle α entre la direcció de propagació de la resultant i la direcció considerada, de manera que A és màxima quan α=0 i va disminuint fins que, quan α≥90°, A= 0
principi de Huygens
Física
Principi segons el qual tot punt de l’espai al qual arriba una ona es converteix en un nou focus emissor d’ones secundàries, de manera que l’ona que va avançant és la resultant de les produïdes pels punts que ja ha sobrepassat.
Amb l’ajut d’aquest principi, Huygens proposà la teoria ondulatòria de la llum
ressonador de Helmholtz
Física
Aparell emprat per a analitzar sons.
Consisteix en un recipient esfèric, amb dues obertures, de manera que aplicant l’orella en una de les obertures hom sent, amb un notable augment d’intensitat, els sons de freqüència igual a la freqüència característica de vibració de la massa d’aire continguda en el recipient Actualment ha caigut en desús