Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
fórmula de Thomson
Física
Expressió que dóna el valor de la secció eficaç total de difusió σd’una ona electromagnètica en incidir en un sistema de partícules.
Aquesta secció eficaç és definida com la relació entre l’energia difosa i la densitat del flux energètic incident i té les dimensions d’una superfície Hom l’escriu on e i m són, respectivament, la càrrega elèctrica i la massa de cadascuna de les partícules que formen el sistema, i c la velocitat de la llum en el buit
efecte termoelèctric Thomson
Electrònica i informàtica
Física
Efecte consistent en l’aparició d’un gradient de potencial al llarg d’un conductor quan és sotmès a un gradient de temperatura.
La magnitud i el sentit del potencial depenen del tipus de conductor Aquest efecte és caracteritzat pel coeficient de Thomson , anomenat també calor específica d’electricitat, que s’expressa en joule/coulomb graus centígrads Aquest efecte fou descobert pel físic anglès William Thomson el 1851
principi de Thomsen-Berthelot
Física
Principi segons el qual si una reacció química entre dues o més substàncies pot ésser possible per més d’un procés diferent, quan no hi ha aportació d’energia exterior al sistema format per les substàncies que reaccionen, sempre té lloc el procés que implica l’evolució de calor màxima.
Aquest principi, anomenat també del treball màxim , només és vàlid a temperatures pròximes a l’ambiental i per a reaccions exotèrmiques
efecte Szilard-Chalmers
Física
Separació isotòpica que es produeix en el si d’un compost químic, on un dels núclids que el componen és radioactiu, gràcies al fet que, per reacció, en el moment d’emetre una radiació γ, un nucli radioactiu té una energia cinètica que el separa irreversiblement de la molècula de què formava part.
fórmula de Sutherland
Física
Expressió que dóna la viscositat dinàmica μt d’un gas a una temperatura t (expressada en °C) quan hom coneix la viscositat dinàmica μ0 d’aquest gas a 0°C.
Hom l’escriu C essent l’anomenat nombre de Sutherland , que, en funció de la natura del gas, oscilla entre 100 i 500 per a l’aire val 125, per al diòxid de carboni 213, per al clor 350 i per a l’amoníac 500
fluorescència anti-Stokes
Física
Fluorescència en la qual la longitud d’ona de la radiació de fluorescència és més curta que la de la radiació absorbida.
fluorescència Stokes
Física
Fluorescència en la qual la longitud d’ona de la radiació de fluorescència és més llarga que la de la radiació absorbida.
segona llei de Stokes
Física
Llei sobre l’emissió de llum de les substàncies fluorescents, enunciada per Stokes el 1853, que diu que la freqüència de la radiació emesa per una substància fluorescent és igual a la que l’ha excitada o més petita.
És una conseqüència del principi de conservació de l’energia En algunes substàncies hi ha molècules que tenen nivells de vibració tan baixos, que es conserven fins que la incidència d’una radiació exterior les excita llavors emeten tota l’energia acumulada i donen lloc a una radiació de freqüència superior a la incident, aparentant una violació d’aquesta llei de Stokes efecte Raman
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració de la gravetat g , en un…
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor alternatiu amb…